#EscriptorsPaperCremat: Ramon Mas

Hem demanat als autors de Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury que ens facin cinc cèntims sobre qui són, com han enfocat el seu relat i què representa Bradbury per a ells.

Qui és en Ramon Mas?

Ramon Mas (Sant Julià de Vilatorta, 1982) és Llicenciat en filosofia i fundador l’editorial Males Herbes, dedicada a la contracultura i les literatures de la imaginació. Ha publicat les novel·les Crònica d’un delicte menor (L’Albí, 2012), Afores (Edicions de 1984, 2017) i Estigmes (Edicions de 1984, 2019), així com el llibre de poemes Òsties (AdiA edicions, 2017). Té un grapat de contes escampats en diferents antologies, revistes i fanzines. Recentment ha fet la selecció i el pròleg del llibre Savis, bojos i difunts (El conte decadentista a Catalunya entre el 1895 i el 1930). També canta amb els grups de punkrock FP i Matagalls.

Com ha enfocat el seu relat?

El meu conte, L’hora del relleu, retorna a una idea que apareix al conte de Bradbury Tomorrow’s Child, on, en un part excessivament tecnificat, es produeix un error quàntic, i la mare dona a llum una criatura d’una altra dimensió. Sense voler fer una reescriptura del conte, he plantejat la situació del part automatitzat per endinsar-me en la idea del salt generacional infranquejable. En una societat on la realitat tecnològica avança més de pressa que la psique humana, cada nova generació està més capacitada per a relacionar-se amb aquest entorn tecnològic, però també per a desenvolupar el seu potencial. Això fa que els pares no tinguin eines per a comunicar-se amb els fills, i que a aquests, la visió del món dels progenitors els hi resulti obsoleta.

L’aproximació d’en Ramon Mas a Ray Bradbury

Em van regalar Les cròniques marcianes quan tenia 17 anys, un dia de Sant Jordi, i va ser un amor instantani. Fins llavors només havia llegit ciència ficció de caire polític o sociològic, i descobrir un escriptor que era capaç de fer que les emocions i els sentiments d’uns personatges tan allunyats de mi, i en unes situacions tan poc convencionals, em resultessin propers, em va impressionar profundament. Bradbury parla de la naturalesa humana amb la intel·ligència i l’enginy dels grans mestres, i el fet que hi posi un decorat de ciència ficció (amb quina gràcia descriu els paisatges de Mart!) és un regal per a la imaginació del lector.

L’hora del relleu, el relat d’en Ramon Mas, el podreu trobar a Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury. Participeu a la campanya de Verkami, col·laboreu a fer-lo possible i gaudiu dels avantatges pels participants de la campanya!

https://www.verkami.com/papercremat

#EscriptoresPaperCremat: Carme Torras

Hem demanat als autors de Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury que ens facin cinc cèntims sobre qui són, com han enfocat el seu relat i què representa Bradbury per a ells.

Qui és la Carme Torras?

Carme Torras (www.iri.upc.edu/people/torras) compagina la direcció d’un grup de recerca en robòtica assistencial a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC) amb la seva dedicació a l’escriptura literària i la promoció de l’ètica en l’aplicació de les noves tecnologies. És llicenciada en matemàtiques, doctora en informàtica i professora d’investigació del CSIC.

Ha publicat novel·les com La mutació sentimental (Pagès Editors, 2008) —premis Manuel de Pedrolo 2007 i Ictineu 2009— i Enxarxats (Males Herbes, 2017) —premi Ictineu 2018—. Alguns dels seus relats han estat recollits en antologies, com Alucinadas (Palabaristas, 2014; Sportula, 2015), Deu relats ecofuturistes (Males Herbes, 2016), i Poshumanas (Libros de la Ballena, 2018; Eolas Ediciones, 2020). La vita e-terna i L’indigent van obtenir el premi Ictineu al millor relat original en català el 2014 i 2017, respectivament, i han estat publicats en italià i anglès en l’edició bilingüe MeccanicaMente – Mechanical Mind (Future Fiction, 2017). És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF).

Com ha enfocat el seu relat?

Endinsar-se en un relat de Bradbury és trobar i gaudir d’una complicitat més enllà del temps i l’espai, trobar ben descrites sensacions i pensaments que no hauríem sabut verbalitzar i que ell ens posa davant dels ulls com si res. El carrusel de les complicitats és la meva manera de retre-li homenatge. Soc incapaç de copiar-li l’estil, però sí que he gaudit recreant alguns dels seus personatges, situacions i dèries, fent-los viatjar en el temps i dialogar fora del temps. Qui hagi llegit “El so d’un tro” i “La fira de les tenebres”, ja m’ho sabrà dir; i qui no, espero que després de pujar al carrusel, corri a llegir-los!

L’aproximació de Carme Torras a Ray Bradbury

El meu pare era molt aficionat a la ciència ficció i, durant les vacances escolars, em passava novel·les de Jules Verne i relats de H.G. Wells; més endavant, quan estudiava als Estats Units, vaig llegir a Clarke, a Asimov… però va ser Bradbury qui més em va impressionar per la seva inesgotable i absolutament imprevisible imaginació, les seves metàfores surrealistes i alhora tan fidels a la realitat; encara ara em continua deixant bocabadada cada vegada que el rellegeixo. I el seu estil… em veig capaç d’imitar més o menys la manera d’escriure d’Asimov, però en cap cas la de Bradbury, una barreja impossible d’exuberància i precisió de bisturí.

El carrusel de les complicitats, el relat de Carme Torras, el podreu trobar a Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury. Participeu a la campanya de Verkami, col·laboreu a fer-lo possible i gaudiu dels avantatges pels participants de la campanya!

https://www.verkami.com/papercremat

#EscriptoresPaperCremat: Andrea Jofre

Hem demanat als autors de Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury que ens facin cinc cèntims sobre qui són, com han enfocat el seu relat i què representa Bradbury per a ells.

Qui és l’Andrea Jofre?

Andrea Jofre va néixer a Barcelona el 1983. És il·lustradora i violinista de formació, i professora de violí i orquestra de cambra al Centre d’Ensenyament Musical de Barcelona. Ha participat al programa “Una mà de contes” i ha impartit tallers de creació literària amb infants en el marc del Flic Festival i amb alumnes de secundària. Va guanyar el Premi Núvol de contes 2015 per “La final”.

Des de la seva creació ha col·laborat al magazín cultural Catorze.cat i actualment n’és redactora. Amb l’editorial Apostroph va participar a Contes de terror 3, de la col·lecció Tremola, amb el relat “Aniversari”.

Com ha enfocat el seu relat?

Un homenatge és la història d’un viatge, el que fan junts dos homes que no es coneixen i que s’han apartat del món, cadascú a la seva manera i per raons diferents. Els dos, i els seus companys de trajecte, són els fills dels fills dels fills dels homes i dones que van aconseguir marxar d’una Terra que agonitzava per sobreviure en un món nou i que, en molts casos, se senten en deute amb tots aquells a qui van deixar enrere. 

L’aproximació de l’Andrea Jofre a Ray Bradbury

Més enllà de les Cròniques marcianes i de Fahrenheit 451, em fascina la capacitat que té Ray Bradbury de suggerir i esbossar realitats als contes a partir del comportament dels humans que els habiten. A Brodat, un dels meus contes preferits, es concentra en com unes dones cusen obsessionades per acabar la labor abans d’una hora concreta. Aquest enfocament en els detalls és el que em fa llegir humaníssims els humans que escriu Bradbury i que, ja sigui en naus espacials, mons llunyans o societats fetes malbé el pes del que passa a les històries sigui un pes reconeixible i real.

Un homenatge, el relat de l’Andrea Jofre, el podreu trobar a Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury. Participeu a la campanya de Verkami, col·laboreu a fer-lo possible i gaudiu dels avantatges pels participants de la campanya!

https://www.verkami.com/papercremat

#EscriptorsPaperCremat: Pep Prieto

Hem demanat als autors de Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury que ens facin cinc cèntims sobre qui són, com han enfocat el seu relat i què representa Bradbury per a ells.

Qui és en Pep Prieto?

Pep Prieto va néixer a Girona el 1976. És periodista, escriptor i crític de cinema català. Escriu regularment al Diari de Girona i al cultural digital en català La Llança. Parla de sèries de televisió a “El Món a RAC1” i al programa “Àrtic” de Betevé. Autor de les novel·les La disfressa de l’indigent (finalista del premi Just Manuel Casero), Mala premsaEls Llunàtics (les tres amb Curbet Edicions), Carnada (Bridge), El mal pare (Llibres del Delicte) i del llibre de contes Castells Humans. També és autor de Poder absoluto, las 50 películas esenciales sobre política (Editorial UOC). Amb Apostroph ha publicat La teoria de l’imbècil (publicada anteriorment per Curbet Edicions) i ha participat al recull Contes de terror 3 amb el relat “El botó del pànic”.

Com ha enfocat el seu relat?

Papallona vol ser una aproximació a alguns dels elements que Bradbury va saber reinventar en les seves incursions al fantàstic: funciona com a metàfora dels viatges en el temps, però també com a faula sobre el nostre paper envers la ficció i com ha canviat la nostra manera de percebre el món, que comença a ser més virtual que real. I tot això subratllant el llegat de l’autor, també al cinema.

L’aproximació d’en Pep Prieto a Ray Bradbury

Hi ha autors que transcendeixen el seu nom per erigir-se en una manera de crear i fins i tot un estat d’ànim. Bradbury ha estat el demiürg per a les profundes transformacions del gènere fantàstic i la seva capacitat per parlar de l’ara i aquí, encara que la història ens traslladi a d’altres mons o a distopies llunyanes. Per això és a l’essència de bona part de les històries que s’han explicat després d’ell.

Papallona, el relat d’en Pep Prieto, el podreu trobar a Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury. Participeu a la campanya de Verkami, col·laboreu a fer-lo possible i gaudiu dels avantatges pels participants de la campanya!

https://www.verkami.com/papercremat

#EscriptoresPaperCremat: Inés Macpherson

Hem demanat als autors de Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury que ens facin cinc cèntims sobre qui són, com han enfocat el seu relat i què representa Bradbury per a ells.

Qui és la Inés Macpherson?

Inés Macpherson va néixer a Barcelona el 1982. És llicenciada en Filosofia i des del 2010 treballa al món editorial com a lectora, correctora, redactora i traductora. Paral·lelament,  es dedica a la narració oral des del 2003, terreny on s’ha especialitzat en el conte literari i d’autor. Va col·laborar a Mataró Radio com a narradora durant cinc anys i va realitzar el cicle #NoExpliqueu a la llibreria Nollegiu durant el curs 2016-2017. Col·labora a La Vanguardia parlant de llibres.

És autora de la novel·la juvenil El secreto de Lucia Morke (La Galera, 2011) i d’una versió de la llegenda de Sant Jordi il·lustrada per la Pilarin Bayés: Santa Jordina (La Galera, 2017). També ha participat a dues antologies de contes amb l’editorial Otros Mundos: 20 relats de la fi del món (2012) i  Somnis(2016).

Inés Macpherson és qui va tenir la idea de Paper cremat i també n’és l’editora.

Com ha enfocat el seu relat?

Biblioteca zero és la història d’un món on es van anar prohibint totes aquelles coses que poguessin molestar, ofendre o fer que no tinguessis els peus a terra: quadres, sèries, videojocs, llibres. Un món on la literatura fantàstica no existeix i on els seus creadors han estat oblidats. Però per molt que prohibeixis les paraules, els somnis estan allà, i també les preguntes, les ganes, la curiositat, i la Neva i els seus amics estan a punt de descobrir-ho. Agafant com a referència contes com “Usher II”, “Els desterrats” o “Pilar de foc”, on Bradbury va explorar la censura de tot allò fantàstic, imaginatiu o macabre, aquesta història busca ser un petit homenatge tant a l’escriptor (i a la seva tieta Neva) com a la seva passió per la literatura i les biblioteques.

L’aproximació d’Inés Macpherson al gènere fantàstic i a Ray Bradbury

Crec que Ray Bradbury sempre m’ha fascinat perquè sap picar la porta de la teva nostàlgia, de la teva capacitat d’imaginar, de somniar. Va moure’s entre tots els gèneres, creant històries que podien ser de terror, de ciència ficció o de misteri, però que sobretot eren humanes. Ens parlava d’allò humà, de la soledat, de la por, del temps i la mort, de qüestions filosòfiques, de relacions; sí, també ens parlava del futur, però des d’un espai tan seu, que era com si l’hagués viscut i potser per això tu el vivies amb ell. Perquè era com tornar a una casa que, malgrat no ser teva, ho era.

Biblioteca zero, el relat d’Inés Macpherson, el podreu trobar a Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury. Participeu a la campanya de Verkami, col·laboreu a fer-lo possible i gaudiu dels avantatges pels participants de la campanya!

https://www.verkami.com/papercremat

#EscriptoresPaperCremat: Anna Carreras

Hem demanat als autors de Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury que ens facin cinc cèntims sobre qui són, com han enfocat el seu relat i què representa Bradbury per a ells.

Qui és l’Anna Carreras?

Anna Carreras i Aubets (Barcelona, 1977) és filòloga, escriptora, traductora, correctora, crítica i articulista. Autora de les novel·les Camisa de foc (2008), Tot serà blanc (Premi Alexandre Ballester, 2008), Unes ales cap a on (2011), Ombres  franceses (2016), Fes-me la permanent (2016), Encén el llum (2017) i L’ull de l’escarabat (2019), ha traduït autors com Elena Ferrante, Paolo Cognetti o Carlo Collodi al català i ha participat en reculls com Assassins de Girona, Sangassa, Visions del Purgatori o Nosaltres les fusterianes. La seva literatura fa un gir radical després de llegir i traduir Picadura de Barcelona d’Adrià Pujol i El Hambre Invisible de Santi Balmes. La llibertat de jugar i torçar la llengua i la traducció d’autors que estima li compensen l’estat precari del seu compte corrent. Treballa a El Punt Avui, El Nacional, Núvol i Bonart amb articles d’opinió i crítica literària. Ara ha acabat una nova novel·la negra: Halley 2042.

Com ha enfocat el seu relat?

Miss Elèctrica és la història d’una nena que creix amb un microxip incrustat a la mà. Aquest dispositiu conté tota la literatura de Ray Bradbury, però ella no ho sap. La noia se sent transhumana. Prova de viure allò que escriu, una mena d’impossible on realitat i ficció es confonen. Provoca la realitat, i el seu cervell s’alimenta de manera cibernètica. Només sap escriure a la manera de Ray Bradbury. No ha mamat altres lectures. La seva vida gravita entre una solitud que li dispara la imaginació i una reflexió constant sobre la creació literària. Serà a partir d’un somni ple de butaques del Liceu sobrevolant la galàxia quan, per fi, ella podrà escriure el conte definitiu.

L’aproximació d’Anna Carreras al gènere fantàstic

A diferència d’altres mestres del fantàstic, el bo d’en Ray gravita entre la versemblança d’altres mons possibles i l’antropologia més poderosa, entre el salvatge i la delicadesa. Entre la ficció i l’emoció. A la ciència ficció d’Asimov o de Clarke m’hi faltava forat psicològic (soc una friqui amb ganes de furgar en l’eterna contradicció humana). No m’ha acabat d’interessar mai aquesta mena de literatura de ciència-ficció, potser perquè soc massa terrenal, massa de tocar i veure les coses per poder-me-les creure. O potser em van fabricar sense competència imaginativa. No ho sé.

Miss Elèctrica, el relat d’Anna Carreras, el podreu trobar a Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury. Participeu a la campanya de Verkami, col·laboreu a fer-lo possible i gaudiu dels avantatges pels participants de la campanya!

https://www.verkami.com/papercremat

Paper Cremat

10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury

El 10 de febrer, coincidint amb la nova fase de l’editorial Apostroph, comença la campanya de Verkami de Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury. Aquest recull forma part de la col·lecció Tremola de relats de terror i és un homenatge al centenari del naixement de l’escriptor nord-americà.

Enllaç a la campanya: https://vkm.is/papercremat

Fa un grapat de mesos la Inés Macpherson, escriptora, amiga, crítica literària i conta contes, ens va dir que el 2020 faria cent anys del naixement de Ray Bradbury i ens va proposar una idea. Aquesta idea, que ella ha fet possible, és el llibre que ara i aquí us expliquem. Ella us en farà cinc cèntims:

Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury és un llibre de relats en homenatge al centenari del naixement de l’escriptor de literatura fantàstica i ciència ficció nord-americà. Deu autors s’han inspirat en Bradbury i la seva obra per oferir-nos deu relats fantàstics, de ciència ficció, especulatius, de por, terror, i moltes coses més.

Qui fou Ray Bradbury?

Ray Bradbury

Ray Douglas Bradbury va néixer el 22 d’agost de 1920 a Waukegan, a l’estat d’Illinois, als Estats Units. Conegut per escriure la popular novel·la distòpica Fahrenheit 451 (1953), i les seves col·leccions de ciència ficció i d’històries de terror, The Martian Chronicles (1950), The Illustrated Man (1951) i I Sing the Body Electric (1969), Bradbury va ser un dels escriptors nord-americans més famosos dels segles XX i XXI. Les seves obres més conegudes són en l’àmbit de la literatura fantàstica però també va escriure en altres gèneres, com la novel·la Dandelion Wine (1957) i les memòries fictícies Green Shadows, White Whale (1992).

Guardonat amb nombrosos premis, Bradbury també va escriure i va participar en guions de cinema i televisió, inclosos Moby Dick i It Came from Outer Space. Moltes de les seves obres es van adaptar al còmics, la televisió i el cinema. Després de la seva mort el 2012, The New York Times va dir que Bradbury havia estat:

…l’escriptor que més havia contribuït a situar la ciència ficció moderna al centre de la literatura.

The New York Times

Quins són els deu relats que trobarem a Paper cremat?

Aquests són els relats en l’ordre en el que apareixeran publicats:

“De portes endins”, de Silvia Broome (versió original en castellà: “De puertas para adentro”)

“Miss Elèctrica”, d’Anna Carreras

“Els filiformians”, de Víctor García Tur

“Un homenatge”, d’Andrea Jofre

“Dies de vi i records”, de Salvador Macip

“Biblioteca zero”, d’Inés Macpherson

“L’hora del relleu”, de Ramon Mas

“Una tomba de vida”, de Jordi Masó

“Papallona”, de Pep Prieto

“El carrusel de les complicitats”, de Carme Torras

Qui són els nostres autors?

Silvia Broome

Silvia Broome

Silvia Broome és filòloga clàssica i historiadora, però es defineix com a llibretera, ofici al que es dedica des de fa uns quinze anys. És en aquest món dels llibres on millor es troba i, al mateix temps que devora metafòricament un volum darrere l’altre (o com a mínim ho intenta), aprofita per escriure articles a diferents mitjans com Descubrir la Historia, Papel en Blanco o Cuarto Poder.

Durant els darrers anys ha estat molt activa a xarxes socials, exposant el seu punt de vista sobre l’actualitat, el món editorial i la cultura en general. Alguns ja la coneixereu parlant de llibres a Twitter com a @silviabroome.

Li agraden les coses fosques.

Anna Carreras

Anna Carreras

Anna Carreras i Aubets (Barcelona, 1977) és filòloga, escriptora, traductora, correctora, crítica i articulista. Autora de les novel·les Camisa de foc (2008), Tot serà blanc (Premi Alexandre Ballester, 2008), Unes ales cap a on (2011), Ombres  franceses (2016), Fes-me la permanent (2016), Encén el llum (2017) i L’ull de l’escarabat (2019), ha traduït autors com Elena Ferrante, Paolo Cognetti o Carlo Collodi al català i ha participat en reculls com Assassins de Girona, Sangassa, Visions del Purgatori o Nosaltres les fusterianes. Treballa a El Punt Avui, El Nacional, Núvol i Bonart amb articles d’opinió i crítica literària. Ara ha acabat una nova novel·la negra: Halley 2042.

Víctor García Tur

Víctor García Tur

Víctor García Tur (Barcelona, 1981) és dissenyador. Va guanyar el premi Documenta amb un recull de contes, Twistanschauung (2009), i amb les novel·les Els ocells (2016) i Els romanents (2018) va obtenir els premis Marian Vayreda i Just M. Casero, respectivament, mentre que els relats d’El país dels cecs li han valgut el premi Mercè Rodoreda. Altres relats seus han estat inclosos en diverses antologies. En col·laboració amb Emily McBride, ha publicat Misanderstunding (New Niu Press, 2014) i Afterword (2015).

Andrea Jofre

Andrea Jofre

Andrea Jofre va néixer a Barcelona el 1983. És il·lustradora i violinista de formació, i professora de violí i orquestra de cambra al Centre d’Ensenyament Musical de Barcelona. Ha participat al programa “Una mà de contes” i ha impartit tallers de creació literària amb infants en el marc del Flic Festival i amb alumnes de secundària. Va guanyar el Premi Núvol de contes 2015 per “La final”.

Des de la seva creació ha col·laborat al magazín cultural Catorze.cat i actualment n’és redactora. Amb l’editorial Apostroph va participar a Contes de terror 3, de la col·lecció Tremola, amb el relat “Aniversari”.

Salvador Macip

Salvador Macip

Salvador Macip (Blanes, 1970) és metge, investigador i escriptor. Es va doctorar en Fisiologia Humana i Genètica molecular i actualment treballa a la Universitat de Leicester (Regne Unit), on dirigeix un grup de recerca sobre els mecanismes moleculars del càncer i l’envelliment i és professor del departament de Biologia Molecular i Cel·lular. Ha publicat una dotzena de llibres infantils, un recull de contes, nou assaigs, sis novel·les crossover i sis per adults. Va ser un dels membres fundadors de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia i ha guanyat dos cops el Premi Ictineu a la millor obra fantàstica per la novel·la El rei del món i el conte “Plàstic”. Altres novel·les seves del mateix gènere son Mugrons de titani (amb Sebastià Roig, Premi Vall d’Albaida), Ullals (amb Sebastià Roig, Premi Joaquim Ruyra), Hipnofòbia (Premi Carlemany), Herba negra (amb Ricard Ruiz Garzón, Premi Ramon Muntaner) i el díptic Fills de la Setena Onada. Col·labora habitualment als mitjans fent divulgació científica.

Inés Macpherson

Inés Macpherson

Inés Macpherson va néixer a Barcelona el 1982. És llicenciada en Filosofia i des del 2010 treballa al món editorial com a lectora, correctora, redactora i traductora. Es dedica a la narració oral des del 2003, terreny on s’ha especialitzat en el conte literari i d’autor. Va col·laborar a Mataró Ràdio com a narradora durant cinc anys i va realitzar el cicle #NoExpliqueu a la llibreria Nollegiu durant el curs 2016-2017. Col·labora a La Vanguardia parlant de llibres.

És autora de la novel·la juvenil El secreto de Lucia Morke (La Galera, 2011) i d’una versió de la llegenda de Sant Jordi il·lustrada per la Pilarin Bayés: Santa Jordina (La Galera, 2017). També ha participat a dues antologies de contes amb l’editorial Otros Mundos: 20 relats de la fi del món (2012) i Somnis (2016).

La Inés va tenir la idea de fer Paper cremat, n’és l’editora i en serà la traductora al castellà.

Ramon Mas

Ramon Mas

Ramon Mas (Sant Julià de Vilatorta, 1982) és llicenciat en Filosofia i fundador de l’editorial Males Herbes, dedicada a la contracultura i les literatures de la imaginació. Ha publicat les novel·les Crònica d’un delicte menor (L’Albí, 2012), Afores (Edicions de 1984, 2017) i Estigmes (Edicions de 1984, 2019), així com el llibre de poemes Òsties (AdiA edicions, 2017). Té un grapat de contes escampats en diferents antologies, revistes i fanzines. Recentment ha fet la selecció i el pròleg del llibre Savis, bojos i difunts (El conte decadentista a Catalunya entre el 1895 i el 1930). També canta amb els grups de punkrock FP i Matagalls.

Jordi Masó

Jordi Masó

Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és pianista i escriptor. És professor de piano a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Conservatori de Granollers. Ha gravat més de cinquanta discos —la majoria per a la discogràfica Naxos— i ha publicat els llibres de contes i microrelats Els reptes de Vladimir (2010, Témenos 2018), Catàleg de monstres (Marcòlic-Alpina, 2012), Les mil i una (Témenos, 2015), Polpa (Males Herbes, 2016), La biblioteca fantasma (Males Herbes, 2018) i la novel·la L’hivern a Corfú (Males Herbes, 2019).

Pep Prieto

Pep Prieto

Pep Prieto va néixer a Girona el 1976. És periodista, escriptor i crític de cinema català. Escriu regularment al Diari de Girona i al cultural digital en català La Llança. Parla de sèries de televisió a “El Món a RAC1” i al programa “Àrtic” de Betevé. Autor de les novel·les La disfressa de l’indigent (finalista del premi Just Manuel Casero), Mala premsa, Els Llunàtics (les tres amb Curbet Edicions), Carnada (Bridge), El mal pare (Llibres del Delicte) i del llibre de contes Castells Humans. També és autor de Poder absoluto, las 50 películas esenciales sobre política (Editorial UOC). Amb Apostroph ha publicat La teoria de l’imbècil (publicada anteriorment per Curbet Edicions) i ha participat al recull Contes de terror 3 amb el relat “El botó del pànic”.

Carme Torras

Carme Torras

Carme Torras compagina la direcció d’un grup de recerca a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC) amb la seva dedicació a l’escriptura literària i la promoció de l’ètica en l’aplicació de les noves tecnologies. És llicenciada en matemàtiques, doctora en informàtica i professora d’investigació del CSIC.

Ha publicat novel·les com La mutació sentimental (Pagès Editors, 2008) —premis Manuel de Pedrolo 2007 i Ictineu 2009— i Enxarxats (Males Herbes, 2017) —premi Ictineu 2018—. Alguns dels seus relats han estat recollits en antologies, com Alucinadas (Palabaristas, 2014; Sportula, 2015), Deu relats ecofuturistes (Males Herbes, 2016), i Poshumanas (Libros de la Ballena, 2018; Eolas Ediciones, 2020). “La vita e-terna” i “L’indigent” van obtenir el premi Ictineu al millor relat original en català el 2014 i 2017, respectivament, i han estat publicats en italià i anglès en l’edició bilingüe MeccanicaMente – Mechanical Mind (Future Fiction, 2017). És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF).

Les recompenses

A Verkami es pot adquirir molt més que el llibre Paper cremat; hem preparat diverses recompenses que incorporen tot un seguit de complements que les fan encara més atractives. Aquestes són les recompenses:

  • Ebook: 6€
    • Un arxiu EPUB, sense DRM. Compatible amb tots els dispositius de lectura, incloent mòbils, tauletes, e-readers i ordinadors.
    • El nom o el pseudònim apareixeran als crèdits.
Ebook
  • Llibre de paper: 14€
    • Un exemplar de paper de Paper cremat.
    • El nom o el pseudònim apareixeran als crèdits.
Llibre de paper
  • Llibre de paper + ebook: 16€
    • Un exemplar de paper de Paper cremat.
    • Un arxiu EPUB, sense DRM, de Paper cremat. Compatible amb tots els dispositius de lectura, incloent mòbils, tauletes, e-readers i ordinadors.
    • Incloure el nom del mecenes o el seu pseudònim als crèdits.
  • Llibre de paper (signat i dedicat pels autors) + Ebook: 18€
    • Un exemplar de paper de Paper cremat signat i dedicat per tots els autors.
    • Un arxiu EPUB, sense DRM, de Paper cremat. Compatible amb tots els dispositius de lectura, incloent mòbils, tauletes, e-readers i ordinadors.
    • Incloure el nom del mecenes o el seu pseudònim als crèdits.
  • Pack Tremola 1: Paper cremat + Contes per a les nits de lluna plena: 22€
    • Un exemplar de paper de Paper cremat.
    • Un exemplar de paper de Contes per a les nits de lluna plena (inclou audiollibre).
    • Un arxiu EPUB, sense DRM, de Paper cremat. Compatible amb tots els dispositius de lectura, incloent mòbils, tauletes, e-readers i ordinadors.
    • Incloure el nom del mecenes o el seu pseudònim als crèdits.
Paper cremat + Contes per a les nits de lluna plena
  • Pack Tremola 2: Paper cremat + Contes de terror 3: 24€
    • Un exemplar de paper de Paper cremat.
    • Un exemplar de paper de Contes de terror 3.
    • Un arxiu EPUB, sense DRM, de Paper cremat. Compatible amb tots els dispositius de lectura, incloent mòbils, tauletes, e-readers i ordinadors.
    • Incloure el nom del mecenes o el seu pseudònim als crèdits.
Paper cremat + Contes de terror 3
  • Pack Tremola Premium: Paper cremat + Tots els llibres de la col·lecció Tremola: 35€
    • Un exemplar de paper de Paper cremat.
    • Un exemplar de paper de Contes per a les nits de lluna plena (incloent el seu audiollibre).
    • Un exemplar de paper de Contes de terror 1.
    • Un exemplar de paper de Contes de terror 2.
    • Un exemplar de paper de Contes de terror 3.
    • Un arxiu EPUB, sense DRM, de Paper cremat. Compatible amb tots els dispositius de lectura, incloent mòbils, tauletes, e-readers i ordinadors.
    • Incloure el nom del mecenes o el seu pseudònim als crèdits.
Paper cremat + tota la col·lecció Tremola

Aquesta és la fitxa del llibre de paper:

  • Mides: 210 x 150 mm
  • Enquadernació: rústega cosida
  • Coberta: cartolina gràfica de 350 gr/m2
  • Tripa: paper de 90 gr/m2
  • Pàgines: 240
  • ISBN: 978-84-949900-6-9

La versió digital és en format EPUB, compatible amb tots els dispositius de lectura. Com que no té DRM es pot fer servir sense cap mena de complicació a les aplicacions més habituals als dispositius:

  • Ordinadors
  • Smartphones
  • Tauletes
  • E-readers

Com que Paper cremat forma part de la col·lecció Tremola de llibres de relats de terror d’Apostroph, hem pensat que seria una bona idea oferir-vos recompenses on apareguessin alguns o tots els títols.

Les recompenses on apareixen altres títols de la col·lecció Tremola permeten comprar aquests títols a un preu força més baix que el que trobarem a les llibreries. Aquesta és una oferta molt limitada per un motiu molt senzill: volem facilitar-vos que accediu a tots els títols de la col·lecció però també creiem que el paper del llibreter és fonamental. És per això que aquestes recompenses tenen un nombre limitat.

Aquí trobareu tota la informació dels títols de la col·lecció Tremola:

En total, comptant tots els llibres i incloent Paper cremat, la col·lecció Tremola ja recull 26 relats fantàstics, de por i terror, de 20 autores i autors diferents.

Aquest és l’enllaç a la campanya de Verkami: https://vkm.is/papercremat