Testimonis de “El preu de ser mare”: Carla, 23 anys, donant

La reproducció assistida en general i la que fa servir òvuls de donants en particular té moltes facetes i no es pot ni s’ha de resumir de manera simple. El preu de ser mare, la investigació de la Júlia Bacardit està documentant casos de tota mena, recollint testimonis i experiències molt diferents. Anirem publicant els extractes d’alguns testimonis per il·lustrar la complexitat moral, econòmica i legal de la qüestió. Hem de tenir en compte, també, que la situació a Espanya no és com la d’altres països; per exemple, a Alemanya, Noruega y Suïssa la donació està prohibida pel risc d’explotació del cos de la dona; a Itàlia i a França no és permès donar cap quantitat de diners a les donants, més enllà de la cobertura de despeses que puguin acreditar. Altres països, com el Regne Unit, Holanda, Bèlgica o Nova Zelanda, no permeten que la donació sigui anònima i els nascuts d’òvuls de donants tenen dret, arribada la majoria d’edat i si ho volen, a conèixer el seu origen biològic. A Espanya no hi ha cap d’aquestes restriccions.

Avui coneixerem el cas de…

Carla, 23 anys, donant

La Carla és empordanesa i ha donat òvuls tres vegades.

Tinc 23 anys. Soc esteticista; amb la crisi de la pandèmica de COVID he perdut la feina. He donat tres vegades, que en teoria és el màxim de vegades que es pot fer. La primera va ser el 2017. Després vaig estar un any sense fer-ho i les altres dues vegades van ser amb sis mesos de diferència. La primera vegada que vaig donar treballava d’esteticista, la segona vegada treballava en un Burger King i la tercera en una àrea de descans d’una autopista. Ho vaig fer per ajudar. Penso que si jo ho necessités m’agradaria que algú fes això per mi.

Diuen que ser mare et dona la vida, i si ho desitges i no pots crec que ha de ser molt fotut. Quan fas la donació et donen una targeta escrita per les persones que tenen els teus òvuls; i la veritat és que en llegir aquestes notes t’emociones, perquè t’adones que aquesta ha estat la seva única manera de tenir fills. Sento que he fet un bé per a algú.

Aquest testimoni forma part de El preu de ser mare, llibre fruit de la investigació que Júlia Bacardit està duent a terme sobre la donació d’òvuls i la reproducció assistida. Si vols donar suport a la investigació de la Júlia, participa al nostre Verkami.

Testimonis de “El preu de ser mare”: Samanta Villar, mare de bessons

La reproducció assistida en general i la que fa servir òvuls de donants en particular té moltes facetes i no es pot ni s’ha de resumir de manera simple. El preu de ser mare, la investigació de la Júlia Bacardit està documentant casos de tota mena, recollint testimonis i experiències molt diferents. Anirem publicant els extractes d’alguns testimonis per il·lustrar la complexitat moral, econòmica i legal de la qüestió. Hem de tenir en compte, també, que la situació a Espanya no és com la d’altres països; per exemple, a Alemanya, Noruega y Suïssa la donació està prohibida pel risc d’explotació del cos de la dona; a Itàlia i a França no és permès donar cap quantitat de diners a les donants, més enllà de la cobertura de despeses que puguin acreditar. Altres països, com el Regne Unit, Holanda, Bèlgica o Nova Zelanda, no permeten que la donació sigui anònima i els nascuts d’òvuls de donants tenen dret, arribada la majoria d’edat i si ho volen, a conèixer el seu origen biològic. A Espanya no hi ha cap d’aquestes restriccions.

Avui coneixerem el cas de…

Samanta Villar, mare de bessons

La Samanta Villar és mare de bessons per ovodonació i periodista. Ha explicat la veritat als seus fills i està en contra de l’anonimat en les donacions.

Als fills se’ls ha d’explicar tot. Igual que els explico que van estar a la meva panxa els explico que van sortir per ovodonació. Tinc un conte d’una conilleta que no tenia llavors i una altra conilleta li va deixar les seves llavors. Els ho començo a explicar, que ens van deixar les llavors; el que no saben és que a la resta de les mares això no els passa. Un dia ho sabran.

A ells els agrada, conèixer els seus orígens […] De fet m’agradaria que la donació no fos anònima. Algun dia la llei canviarà. Això caurà pel seu propi pes, perquè conèixer els orígens és un dels drets inclosos a la Declaració Universal dels Drets Humans. El dia que calgui s’haurà de portar a tribunals i es guanyarà. No descarto lluitar per això, en el futur. Però esperaré que els meus fills siguin majors d’edat. Si a ells els interessa jo els ajudaré, trobo que estaria bé conèixer la donant, veure en què s’assemblen, ampliar la tribu —potser ni ens entendríem i no caldria que formés part de les nostres vides, però potser sí! Què hi podríem perdre? Ella no podria lamentar-se pels seus fills, perquè una cosa és la càrrega genètica i l’altra és tenir fills, tenir fills és una cosa que no té res a veure amb els gens i que va molt més enllà.

Aquest testimoni forma part de El preu de ser mare, llibre fruit de la investigació que Júlia Bacardit està duent a terme sobre la donació d’òvuls i la reproducció assistida. Si vols donar suport a la investigació de la Júlia, participa al nostre Verkami.

Testimonis de “El preu de ser mare”: Gala, mare de dues nenes

La reproducció assistida en general i la que fa servir òvuls de donants en particular té moltes facetes i no es pot ni s’ha de resumir de manera simple. El preu de ser mare, la investigació de la Júlia Bacardit està documentant casos de tota mena, recollint testimonis i experiències molt diferents. Anirem publicant els extractes d’alguns testimonis per il·lustrar la complexitat moral, econòmica i legal de la qüestió. Hem de tenir en compte, també, que la situació a Espanya no és com la d’altres països; per exemple, a Alemanya, Noruega y Suïssa la donació està prohibida pel risc d’explotació del cos de la dona; a Itàlia i a França no és permès donar cap quantitat de diners a les donants, més enllà de la cobertura de despeses que puguin acreditar. Altres països, com el Regne Unit, Holanda, Bèlgica o Nova Zelanda, no permeten que la donació sigui anònima i els nascuts d’òvuls de donants tenen dret, arribada la majoria d’edat i si ho volen, a conèixer el seu origen biològic. A Espanya no hi ha cap d’aquestes restriccions.

Avui coneixerem el cas de…

Gala, mare de dues nenes

La Gala (aquest no és el seu nom real) és mare de dues nenes nascudes d’òvuls de dues donants diferents. No ha volgut dir res a les seves filles. Quan tenia 35 anys va decidir que volia ser mare, però va trigar cinc anys i es va haver de sotmetre a vuit intervencions abans d’aconseguir-ho. Va poder recórrer als serveis de les clíniques privades perquè és mestra funcionària d’escola pública i la mútua li cobria les intervencions. D’una altra manera no s’ho hagués pogut permetre. La maternitat li ha costat visites a clíniques, intervencions, períodes de repòs i llistes d’espera, i el procés ha fet que s’adonés que la infertilitat és un problema molt freqüent. Em convida a casa seva i el seu menjador està proveït d’una cuineta de joguina i de peluixos de totes les mides. Les nenes són al parc amb en Jaume, parella de la Gala i pare biològic de les criatures.

No els explicaré res, a les meves filles: les he parides jo! Però la veritat és que alguna amiga m’ha recomanat dir-los-ho. Em va sorprendre molt, l’amiga va advertir-me que si algú que coneix la història vol fer mal a les meves filles podrà utilitzar aquesta informació en contra d’elles, si els ho explica.

Aquest testimoni forma part de El preu de ser mare, llibre fruit de la investigació que Júlia Bacardit està duent a terme sobre la donació d’òvuls i la reproducció assistida. Si vols donar suport a la investigació de la Júlia, participa al nostre Verkami.

Testimonis de “El preu de ser mare”: Gema, 28 anys

La reproducció assistida en general i la que fa servir òvuls de donants en particular té moltes facetes i no es pot ni s’ha de resumir de manera simple. El preu de ser mare, la investigació de la Júlia Bacardit està documentant casos de tota mena, recollint testimonis i experiències molt diferents. Anirem publicant els extractes d’alguns testimonis per il·lustrar la complexitat moral, econòmica i legal de la qüestió. Hem de tenir en compte, també, que la situació a Espanya no és com la d’altres països; per exemple, a Alemanya, Noruega y Suïssa la donació està prohibida pel risc d’explotació del cos de la dona; a Itàlia i a França no és permès donar cap quantitat de diners a les donants, més enllà de la cobertura de despeses que puguin acreditar. Altres països, com el Regne Unit, Holanda, Bèlgica o Nova Zelanda, no permeten que la donació sigui anònima i els nascuts d’òvuls de donants tenen dret, arribada la majoria d’edat i si ho volen, a conèixer el seu origen biològic. A Espanya no hi ha cap d’aquestes restriccions.

Avui coneixerem el cas de…

Gema, 28 anys, donant

La Gema va ser donant d’òvuls als dinou anys i avui, als 28, és mare d’una criatura de pocs mesos.

Vaig donar als dinous anys. Abans havia intentat donar sang amb la meva cosina, i la primera vegada que vaig donar sang em vaig marejar i vaig passar-ho malament uns quants dies. Tot i així jo volia ajudar els altres […]. No m’importa que se sàpiga que soc donant. Algunes faccions i característiques que la criatura nascuda dels meus òvuls deu tenir són meves; però, si aquest nadó no l’he criat jo, no és el meu fill. Si no hagués pogut ser mare potser m’hauria quedat amb les ganes de ser-ho. Aquesta qüestió és una mica més íntima, però crec que si el teu cos no està preparat per reproduir-te potser no hauries de tenir fills. Les persones que recorren a la reproducció assistida tenen diners; jo també ho vaig fer una mica pels diners.

Aquest testimoni forma part de El preu de ser mare, llibre fruit de la investigació que Júlia Bacardit està duent a terme sobre la donació d’òvuls i la reproducció assistida. Si vols donar suport a la investigació de la Júlia, participa al nostre Verkami.

El preu de ser mare

Coberta de El preu de ser mare

L’assaig periodístic que mostra la realitat de la donació d’òvuls i el procés industrial que hi ha al darrera. Ja podeu participar al Verkami!

El preu de ser mare és un assaig periodístic que s’endinsa en la realitat de la donació d’òvuls. Documenta el procés de donació, el funcionament de les clíniques, el rerefons econòmic i lucratiu, les pressions, patiment i seqüeles de les donants, entre d’altres aspectes d’interès. Escrit per la periodista Júlia Bacardit.

El preu de ser mare el publiquem en català i en castellà, en aquest cas sota el títol El precio de ser madre. Si el vols en castellà clica l’opció castellano a la campanya.

Sinopsi

Els tractaments de reproducció humana han crescut de manera exponencial a Espanya del 2009 ençà. Això es deu al retard de la maternitat propi del capitalisme tardà en general i a la crisi econòmica global del 2008 en particular. Però la crisi i les formes de vida implícites d’aquest capitalisme no són l’únic motiu de l’auge de la reproducció assistida a Espanya. Molts dels tractaments de reproducció assistida requereixen l’ús d’espermatozoides i òvuls donats, i a diferència del que passa a la majoria de països de la Unió Europea, a Espanya la donació és anònima. L’anonimat anima moltes més dones a donar òvuls a canvi d’una recompensa d’aproximadament 1.200 euros, i l’excedent fa que moltes receptores d’arreu d’Europa i del Nord d’Àfrica viatgin a Espanya per inseminar-se. El màxim de criatures nascudes dels òvuls de cada donant és sis, xifra que s’hauria de controlar i fer constar mitjançant un registre estatal i europeu que fa molts anys que es va aprovar però que no s’ha arribat a crear mai. A casa nostra, si acudeix a clíniques diferents, una dona pot donar tantes vegades com vulgui ja sigui per altruisme, per la recompensa econòmica o una mica per totes dues coses.

Gairebé totes les clíniques de reproducció assistida són privades. La posada en marxa del registre no convé especialment a aquestes clíniques, de la mateixa manera que a algunes tampoc els convindria l’aixecament de l’anonimat de les donacions. Sense garantia d’anonimat, les donants s’exposarien a que les criatures nascudes dels seus òvuls poguessin contactar-les en arribar a la majoria d’edat, tal com passa a d’altres països. El dret a conèixer els propis orígens consta a la Declaració dels Drets Humans i a la Constitució Espanyola, i en aquest sentit les donacions anònimes contradiuen la legislació nacional i internacional.

L’ovodonació i els tractaments de reproducció assistida són cada cop més freqüents en una societat cada vegada menys fèrtil que ajorna tant com pot la maternitat. Són part del present i del futur. La reproducció assistida permet que moltes dones que no poden ser mares i que ho desitgen puguin ser-ho, però l’activitat del sector obre molts interrogants que ens hauríem de plantejar com a societat .

Què en fem dels més de 70.000 embrions congelats que hi ha només a Catalunya? Hem de seguir parlant d’ovodonació o hauríem de parlar obertament de compra i venda d’òvuls? Com ens assegurem que la donació sigui justa i no una sortida econòmica desesperada per noies joves i precàries que venen la seva fertilitat? Fins a quin punt hauríem de poder manipular la genètica dels fills fruit de la reproducció assistida? Quins són els riscos reals de l’exposició reiterada a la necessària hormonació per a fer possible qualsevol cicle de donació? Hauríem de replantejar-nos l’imperatiu d’aquesta maternitat a qualsevol preu o, per contra, hem de donar via lliure als avenços de la reproducció assistida?

Júlia Bacardit

Júlia Bacardit

Júlia Bacardit (Barcelona, 1991) és graduada en Humanitats i té un màster de periodisme literari. S’ha dedicat a la docència i ha publicat articles i ressenyes de llibres com a freelance, gairebé sempre dins del marc del periodisme cultural. Ha publicat a Núvol, a La llança, a Nativa, a Nationalia, a Diari Públic, a la Directa, a El Desconcierto i a el Mal Salvaje, entre d’altres. A l’actualitat és cap de premsa de l’editorial Edicions de 1984 i continua la seva formació periodística.

Les recompenses

Les recompenses es basen el el llibre El preu de ser mare però incorporen tot un seguit de complements que les fan encara més atractives. Aquesta és la fitxa del llibre en paper:

Mides: 210 x 150 mm

Enquadernació: rústega cosida

Coberta: cartulina gràfica de 350 gr/m2

Tripa: paper de 90 gr/m2

Pàgines: 134 (aproximadament, encara hi treballem)

Llibre en paper de El preu de ser mare

La versió digital és en format EPUB, compatible amb tots els dispositius de lectura. Com que no té DRM el podreu fer servir sense cap mena de complicació a les aplicacions més habituals als vostres dispositius, ja siguin ordinadors, smartphones, tauletes o e-readers.

Al nostre catàleg hi ha tres títols que complementen molt bé El preu de ser mare i amb els quals us hem preparat recompenses interessants. Un és un assaig periodístic d’investigació; un l’altre és una novel·la; el tercer, és un assaig sobre Barcelona que explica per què patim la ciutat que patim:

El preu de ser mare forma part d’Apostroph Assaig. En aquesta col·lecció hi tenim un títol que encaixa molt bé amb aquest llibre per diferents raons, es tracta de L’explosió de Capità Arenas, del periodista Santiago Vilanova. És un assaig periodístic punyent que, arrel de l’esfondrament d’un edifici de vivendes que va matar 18 persones, posa al descobert una trama política, econòmica i mediàtica a finals del franquisme i a la Barcelona preolímpica al voltant del gas natural. Aquest llibre només està disponible en català. Aquí hi podeu trobar més informació.

Un altre títol que també encaixa molt bé amb El preu de ser mare és una novel·la, Sueño contigo, una pala y cloroformo, de Patricia Castro. La vida d’Alexandra, una dona de 25 anys, millennial i obrera, ha quedat destrossada per la Júlia, la dona per la que està disposada a donar-ho tot, a deixar-ho tot, a ser-ho tot. Precarietat, feminisme, descobriment de la bisexualitat, tot i més a l’entorn urbà de Barcelona. Aquest llibre només està disponible en castellà. Aquí hi podeu trobar més informació.

El tercer títol també forma part d’Apostroph Assaig i és Pensar Barcelona, d’Edgar Illas. Amb el subtítol Ideologies d’una ciutat global, aquest assaig explica els orígens ideològics i culturals de la Barcelona que patim, amb la seva gentrificació, precarietat, boom del turisme i les grans desigualtats que tot això ha comportat. El que hi ha rere les decisions que, ja des d’abans dels Jocs Olímpics de 1992, van sentar les bases del que avui vivim. Aquest llibre només està disponible en castellà. Aquí hi podeu trobar més informació.

"El preu de ser mare", amb la resta de títols
El preu de ser mare, amb la resta de títols