#EscriptoresPaperCremat: Anna Carreras

Hem demanat als autors de Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury que ens facin cinc cèntims sobre qui són, com han enfocat el seu relat i què representa Bradbury per a ells.

Qui és l’Anna Carreras?

Anna Carreras i Aubets (Barcelona, 1977) és filòloga, escriptora, traductora, correctora, crítica i articulista. Autora de les novel·les Camisa de foc (2008), Tot serà blanc (Premi Alexandre Ballester, 2008), Unes ales cap a on (2011), Ombres  franceses (2016), Fes-me la permanent (2016), Encén el llum (2017) i L’ull de l’escarabat (2019), ha traduït autors com Elena Ferrante, Paolo Cognetti o Carlo Collodi al català i ha participat en reculls com Assassins de Girona, Sangassa, Visions del Purgatori o Nosaltres les fusterianes. La seva literatura fa un gir radical després de llegir i traduir Picadura de Barcelona d’Adrià Pujol i El Hambre Invisible de Santi Balmes. La llibertat de jugar i torçar la llengua i la traducció d’autors que estima li compensen l’estat precari del seu compte corrent. Treballa a El Punt Avui, El Nacional, Núvol i Bonart amb articles d’opinió i crítica literària. Ara ha acabat una nova novel·la negra: Halley 2042.

Com ha enfocat el seu relat?

Miss Elèctrica és la història d’una nena que creix amb un microxip incrustat a la mà. Aquest dispositiu conté tota la literatura de Ray Bradbury, però ella no ho sap. La noia se sent transhumana. Prova de viure allò que escriu, una mena d’impossible on realitat i ficció es confonen. Provoca la realitat, i el seu cervell s’alimenta de manera cibernètica. Només sap escriure a la manera de Ray Bradbury. No ha mamat altres lectures. La seva vida gravita entre una solitud que li dispara la imaginació i una reflexió constant sobre la creació literària. Serà a partir d’un somni ple de butaques del Liceu sobrevolant la galàxia quan, per fi, ella podrà escriure el conte definitiu.

L’aproximació d’Anna Carreras al gènere fantàstic

A diferència d’altres mestres del fantàstic, el bo d’en Ray gravita entre la versemblança d’altres mons possibles i l’antropologia més poderosa, entre el salvatge i la delicadesa. Entre la ficció i l’emoció. A la ciència ficció d’Asimov o de Clarke m’hi faltava forat psicològic (soc una friqui amb ganes de furgar en l’eterna contradicció humana). No m’ha acabat d’interessar mai aquesta mena de literatura de ciència-ficció, potser perquè soc massa terrenal, massa de tocar i veure les coses per poder-me-les creure. O potser em van fabricar sense competència imaginativa. No ho sé.

Miss Elèctrica, el relat d’Anna Carreras, el podreu trobar a Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury. Participeu a la campanya de Verkami, col·laboreu a fer-lo possible i gaudiu dels avantatges pels participants de la campanya!

https://www.verkami.com/papercremat