#EscriptorsPaperCremat: Ramon Mas

Hem demanat als autors de Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury que ens facin cinc cèntims sobre qui són, com han enfocat el seu relat i què representa Bradbury per a ells.

Qui és en Ramon Mas?

Ramon Mas (Sant Julià de Vilatorta, 1982) és Llicenciat en filosofia i fundador l’editorial Males Herbes, dedicada a la contracultura i les literatures de la imaginació. Ha publicat les novel·les Crònica d’un delicte menor (L’Albí, 2012), Afores (Edicions de 1984, 2017) i Estigmes (Edicions de 1984, 2019), així com el llibre de poemes Òsties (AdiA edicions, 2017). Té un grapat de contes escampats en diferents antologies, revistes i fanzines. Recentment ha fet la selecció i el pròleg del llibre Savis, bojos i difunts (El conte decadentista a Catalunya entre el 1895 i el 1930). També canta amb els grups de punkrock FP i Matagalls.

Com ha enfocat el seu relat?

El meu conte, L’hora del relleu, retorna a una idea que apareix al conte de Bradbury Tomorrow’s Child, on, en un part excessivament tecnificat, es produeix un error quàntic, i la mare dona a llum una criatura d’una altra dimensió. Sense voler fer una reescriptura del conte, he plantejat la situació del part automatitzat per endinsar-me en la idea del salt generacional infranquejable. En una societat on la realitat tecnològica avança més de pressa que la psique humana, cada nova generació està més capacitada per a relacionar-se amb aquest entorn tecnològic, però també per a desenvolupar el seu potencial. Això fa que els pares no tinguin eines per a comunicar-se amb els fills, i que a aquests, la visió del món dels progenitors els hi resulti obsoleta.

L’aproximació d’en Ramon Mas a Ray Bradbury

Em van regalar Les cròniques marcianes quan tenia 17 anys, un dia de Sant Jordi, i va ser un amor instantani. Fins llavors només havia llegit ciència ficció de caire polític o sociològic, i descobrir un escriptor que era capaç de fer que les emocions i els sentiments d’uns personatges tan allunyats de mi, i en unes situacions tan poc convencionals, em resultessin propers, em va impressionar profundament. Bradbury parla de la naturalesa humana amb la intel·ligència i l’enginy dels grans mestres, i el fet que hi posi un decorat de ciència ficció (amb quina gràcia descriu els paisatges de Mart!) és un regal per a la imaginació del lector.

L’hora del relleu, el relat d’en Ramon Mas, el podreu trobar a Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury. Participeu a la campanya de Verkami, col·laboreu a fer-lo possible i gaudiu dels avantatges pels participants de la campanya!

https://www.verkami.com/papercremat

#EscriptorsPaperCremat: Pep Prieto

Hem demanat als autors de Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury que ens facin cinc cèntims sobre qui són, com han enfocat el seu relat i què representa Bradbury per a ells.

Qui és en Pep Prieto?

Pep Prieto va néixer a Girona el 1976. És periodista, escriptor i crític de cinema català. Escriu regularment al Diari de Girona i al cultural digital en català La Llança. Parla de sèries de televisió a “El Món a RAC1” i al programa “Àrtic” de Betevé. Autor de les novel·les La disfressa de l’indigent (finalista del premi Just Manuel Casero), Mala premsaEls Llunàtics (les tres amb Curbet Edicions), Carnada (Bridge), El mal pare (Llibres del Delicte) i del llibre de contes Castells Humans. També és autor de Poder absoluto, las 50 películas esenciales sobre política (Editorial UOC). Amb Apostroph ha publicat La teoria de l’imbècil (publicada anteriorment per Curbet Edicions) i ha participat al recull Contes de terror 3 amb el relat “El botó del pànic”.

Com ha enfocat el seu relat?

Papallona vol ser una aproximació a alguns dels elements que Bradbury va saber reinventar en les seves incursions al fantàstic: funciona com a metàfora dels viatges en el temps, però també com a faula sobre el nostre paper envers la ficció i com ha canviat la nostra manera de percebre el món, que comença a ser més virtual que real. I tot això subratllant el llegat de l’autor, també al cinema.

L’aproximació d’en Pep Prieto a Ray Bradbury

Hi ha autors que transcendeixen el seu nom per erigir-se en una manera de crear i fins i tot un estat d’ànim. Bradbury ha estat el demiürg per a les profundes transformacions del gènere fantàstic i la seva capacitat per parlar de l’ara i aquí, encara que la història ens traslladi a d’altres mons o a distopies llunyanes. Per això és a l’essència de bona part de les històries que s’han explicat després d’ell.

Papallona, el relat d’en Pep Prieto, el podreu trobar a Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury. Participeu a la campanya de Verkami, col·laboreu a fer-lo possible i gaudiu dels avantatges pels participants de la campanya!

https://www.verkami.com/papercremat