#EscriptoresPaperCremat: Carme Torras

Hem demanat als autors de Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury que ens facin cinc cèntims sobre qui són, com han enfocat el seu relat i què representa Bradbury per a ells.

Qui és la Carme Torras?

Carme Torras (www.iri.upc.edu/people/torras) compagina la direcció d’un grup de recerca en robòtica assistencial a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC) amb la seva dedicació a l’escriptura literària i la promoció de l’ètica en l’aplicació de les noves tecnologies. És llicenciada en matemàtiques, doctora en informàtica i professora d’investigació del CSIC.

Ha publicat novel·les com La mutació sentimental (Pagès Editors, 2008) —premis Manuel de Pedrolo 2007 i Ictineu 2009— i Enxarxats (Males Herbes, 2017) —premi Ictineu 2018—. Alguns dels seus relats han estat recollits en antologies, com Alucinadas (Palabaristas, 2014; Sportula, 2015), Deu relats ecofuturistes (Males Herbes, 2016), i Poshumanas (Libros de la Ballena, 2018; Eolas Ediciones, 2020). La vita e-terna i L’indigent van obtenir el premi Ictineu al millor relat original en català el 2014 i 2017, respectivament, i han estat publicats en italià i anglès en l’edició bilingüe MeccanicaMente – Mechanical Mind (Future Fiction, 2017). És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF).

Com ha enfocat el seu relat?

Endinsar-se en un relat de Bradbury és trobar i gaudir d’una complicitat més enllà del temps i l’espai, trobar ben descrites sensacions i pensaments que no hauríem sabut verbalitzar i que ell ens posa davant dels ulls com si res. El carrusel de les complicitats és la meva manera de retre-li homenatge. Soc incapaç de copiar-li l’estil, però sí que he gaudit recreant alguns dels seus personatges, situacions i dèries, fent-los viatjar en el temps i dialogar fora del temps. Qui hagi llegit “El so d’un tro” i “La fira de les tenebres”, ja m’ho sabrà dir; i qui no, espero que després de pujar al carrusel, corri a llegir-los!

L’aproximació de Carme Torras a Ray Bradbury

El meu pare era molt aficionat a la ciència ficció i, durant les vacances escolars, em passava novel·les de Jules Verne i relats de H.G. Wells; més endavant, quan estudiava als Estats Units, vaig llegir a Clarke, a Asimov… però va ser Bradbury qui més em va impressionar per la seva inesgotable i absolutament imprevisible imaginació, les seves metàfores surrealistes i alhora tan fidels a la realitat; encara ara em continua deixant bocabadada cada vegada que el rellegeixo. I el seu estil… em veig capaç d’imitar més o menys la manera d’escriure d’Asimov, però en cap cas la de Bradbury, una barreja impossible d’exuberància i precisió de bisturí.

El carrusel de les complicitats, el relat de Carme Torras, el podreu trobar a Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury. Participeu a la campanya de Verkami, col·laboreu a fer-lo possible i gaudiu dels avantatges pels participants de la campanya!

https://www.verkami.com/papercremat

#EscriptoresPaperCremat: Andrea Jofre

Hem demanat als autors de Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury que ens facin cinc cèntims sobre qui són, com han enfocat el seu relat i què representa Bradbury per a ells.

Qui és l’Andrea Jofre?

Andrea Jofre va néixer a Barcelona el 1983. És il·lustradora i violinista de formació, i professora de violí i orquestra de cambra al Centre d’Ensenyament Musical de Barcelona. Ha participat al programa “Una mà de contes” i ha impartit tallers de creació literària amb infants en el marc del Flic Festival i amb alumnes de secundària. Va guanyar el Premi Núvol de contes 2015 per “La final”.

Des de la seva creació ha col·laborat al magazín cultural Catorze.cat i actualment n’és redactora. Amb l’editorial Apostroph va participar a Contes de terror 3, de la col·lecció Tremola, amb el relat “Aniversari”.

Com ha enfocat el seu relat?

Un homenatge és la història d’un viatge, el que fan junts dos homes que no es coneixen i que s’han apartat del món, cadascú a la seva manera i per raons diferents. Els dos, i els seus companys de trajecte, són els fills dels fills dels fills dels homes i dones que van aconseguir marxar d’una Terra que agonitzava per sobreviure en un món nou i que, en molts casos, se senten en deute amb tots aquells a qui van deixar enrere. 

L’aproximació de l’Andrea Jofre a Ray Bradbury

Més enllà de les Cròniques marcianes i de Fahrenheit 451, em fascina la capacitat que té Ray Bradbury de suggerir i esbossar realitats als contes a partir del comportament dels humans que els habiten. A Brodat, un dels meus contes preferits, es concentra en com unes dones cusen obsessionades per acabar la labor abans d’una hora concreta. Aquest enfocament en els detalls és el que em fa llegir humaníssims els humans que escriu Bradbury i que, ja sigui en naus espacials, mons llunyans o societats fetes malbé el pes del que passa a les històries sigui un pes reconeixible i real.

Un homenatge, el relat de l’Andrea Jofre, el podreu trobar a Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury. Participeu a la campanya de Verkami, col·laboreu a fer-lo possible i gaudiu dels avantatges pels participants de la campanya!

https://www.verkami.com/papercremat

#EscriptoresPaperCremat: Inés Macpherson

Hem demanat als autors de Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury que ens facin cinc cèntims sobre qui són, com han enfocat el seu relat i què representa Bradbury per a ells.

Qui és la Inés Macpherson?

Inés Macpherson va néixer a Barcelona el 1982. És llicenciada en Filosofia i des del 2010 treballa al món editorial com a lectora, correctora, redactora i traductora. Paral·lelament,  es dedica a la narració oral des del 2003, terreny on s’ha especialitzat en el conte literari i d’autor. Va col·laborar a Mataró Radio com a narradora durant cinc anys i va realitzar el cicle #NoExpliqueu a la llibreria Nollegiu durant el curs 2016-2017. Col·labora a La Vanguardia parlant de llibres.

És autora de la novel·la juvenil El secreto de Lucia Morke (La Galera, 2011) i d’una versió de la llegenda de Sant Jordi il·lustrada per la Pilarin Bayés: Santa Jordina (La Galera, 2017). També ha participat a dues antologies de contes amb l’editorial Otros Mundos: 20 relats de la fi del món (2012) i  Somnis(2016).

Inés Macpherson és qui va tenir la idea de Paper cremat i també n’és l’editora.

Com ha enfocat el seu relat?

Biblioteca zero és la història d’un món on es van anar prohibint totes aquelles coses que poguessin molestar, ofendre o fer que no tinguessis els peus a terra: quadres, sèries, videojocs, llibres. Un món on la literatura fantàstica no existeix i on els seus creadors han estat oblidats. Però per molt que prohibeixis les paraules, els somnis estan allà, i també les preguntes, les ganes, la curiositat, i la Neva i els seus amics estan a punt de descobrir-ho. Agafant com a referència contes com “Usher II”, “Els desterrats” o “Pilar de foc”, on Bradbury va explorar la censura de tot allò fantàstic, imaginatiu o macabre, aquesta història busca ser un petit homenatge tant a l’escriptor (i a la seva tieta Neva) com a la seva passió per la literatura i les biblioteques.

L’aproximació d’Inés Macpherson al gènere fantàstic i a Ray Bradbury

Crec que Ray Bradbury sempre m’ha fascinat perquè sap picar la porta de la teva nostàlgia, de la teva capacitat d’imaginar, de somniar. Va moure’s entre tots els gèneres, creant històries que podien ser de terror, de ciència ficció o de misteri, però que sobretot eren humanes. Ens parlava d’allò humà, de la soledat, de la por, del temps i la mort, de qüestions filosòfiques, de relacions; sí, també ens parlava del futur, però des d’un espai tan seu, que era com si l’hagués viscut i potser per això tu el vivies amb ell. Perquè era com tornar a una casa que, malgrat no ser teva, ho era.

Biblioteca zero, el relat d’Inés Macpherson, el podreu trobar a Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury. Participeu a la campanya de Verkami, col·laboreu a fer-lo possible i gaudiu dels avantatges pels participants de la campanya!

https://www.verkami.com/papercremat