#EscriptorsPaperCremat: Salvador Macip

Hem demanat als autors de Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury que ens facin cinc cèntims sobre qui són, com han enfocat el seu relat i què representa Bradbury per a ells.

Qui és en Salvador Macip?

Salvador Macip (Blanes, 1970) és metge, investigador i escriptor. Es va doctorar en Fisiologia Humana i Genètica molecular i actualment treballa a la Universitat de Leicester (Regne Unit), on dirigeix un grup de recerca sobre els mecanismes moleculars del càncer i l’envelliment i és professor del departament de Biologia Molecular i Cel·lular. Ha publicat una dotzena de llibres infantils, un recull de contes, nou assaigs, sis novel·les crossover i sis per adults. Va ser un dels membres fundadors de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia i ha guanyat dos cops el Premi Ictineu a la millor obra fantàstica (per la novel·la El rei del mon i el conte Plàstic). Altres novel·les seves del mateix gènere son Mugrons de titani (amb Sebastià Roig, Premi Vall d’Albaida), Ullals (amb Sebastià Roig, Premi Joaquim Ruyra), Hipnofòbia (Premi Carlemany), Herba negra (amb Ricard Ruiz Garzón, Premi Ramon Muntaner) i el díptic Fills de la Setena Onada. Col·labora habitualment als mitjans fent divulgació científica.

El trobareu al seu web: http://www.macip.org

A Twitter és: @macips01

Salvador Macip ens diu això d’en Ray Bradbury i del relat que ens ha proposat, “Dies de vi i records”:

Vaig descobrir Bradbury d’adolescent, quan el meu pare em va recomanar una pel·lícula de Truffaut que parlava d’un futur on es cremen els llibres. Em va impressionar molt i vaig córrer a llegir-ne la novel·la original. A continuació vaig agafar Cròniques marcianes, que va ser la meva porta d’entrada a l’època daurada de la ciència ficció americana, un gènere que vaig devorar amb avidesa durant aquells anys formatius. Temps després, faria el meu petit homenatge a les Cròniques i les novel·les fix-up en general a Hipnofòbia (2012).

Per aquest recull, he volgut allunyar-me del costat fantàstic de Bradbury, tot i ser el més conegut i el que més m’ha influit com a lector i escriptor, per recordar que també va escriure uns textos molt interessants basats en les seves experiències personals.

“Dies de vi i records”, el relat d’en Salvador Macip, el podreu trobar a Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury. Participeu a la campanya de Verkami, col·laboreu a fer-lo possible i gaudiu dels avantatges pels participants de la campanya!

https://www.verkami.com/papercremat