Paper Cremat

10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury

El 10 de febrer, coincidint amb la nova fase de l’editorial Apostroph, comença la campanya de Verkami de Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury. Aquest recull forma part de la col·lecció Tremola de relats de terror i és un homenatge al centenari del naixement de l’escriptor nord-americà.

Enllaç a la campanya: https://vkm.is/papercremat

Fa un grapat de mesos la Inés Macpherson, escriptora, amiga, crítica literària i conta contes, ens va dir que el 2020 faria cent anys del naixement de Ray Bradbury i ens va proposar una idea. Aquesta idea, que ella ha fet possible, és el llibre que ara i aquí us expliquem. Ella us en farà cinc cèntims:

Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury és un llibre de relats en homenatge al centenari del naixement de l’escriptor de literatura fantàstica i ciència ficció nord-americà. Deu autors s’han inspirat en Bradbury i la seva obra per oferir-nos deu relats fantàstics, de ciència ficció, especulatius, de por, terror, i moltes coses més.

Qui fou Ray Bradbury?

Ray Bradbury

Ray Douglas Bradbury va néixer el 22 d’agost de 1920 a Waukegan, a l’estat d’Illinois, als Estats Units. Conegut per escriure la popular novel·la distòpica Fahrenheit 451 (1953), i les seves col·leccions de ciència ficció i d’històries de terror, The Martian Chronicles (1950), The Illustrated Man (1951) i I Sing the Body Electric (1969), Bradbury va ser un dels escriptors nord-americans més famosos dels segles XX i XXI. Les seves obres més conegudes són en l’àmbit de la literatura fantàstica però també va escriure en altres gèneres, com la novel·la Dandelion Wine (1957) i les memòries fictícies Green Shadows, White Whale (1992).

Guardonat amb nombrosos premis, Bradbury també va escriure i va participar en guions de cinema i televisió, inclosos Moby Dick i It Came from Outer Space. Moltes de les seves obres es van adaptar al còmics, la televisió i el cinema. Després de la seva mort el 2012, The New York Times va dir que Bradbury havia estat:

…l’escriptor que més havia contribuït a situar la ciència ficció moderna al centre de la literatura.

The New York Times

Quins són els deu relats que trobarem a Paper cremat?

Aquests són els relats en l’ordre en el que apareixeran publicats:

“De portes endins”, de Silvia Broome (versió original en castellà: “De puertas para adentro”)

“Miss Elèctrica”, d’Anna Carreras

“Els filiformians”, de Víctor García Tur

“Un homenatge”, d’Andrea Jofre

“Dies de vi i records”, de Salvador Macip

“Biblioteca zero”, d’Inés Macpherson

“L’hora del relleu”, de Ramon Mas

“Una tomba de vida”, de Jordi Masó

“Papallona”, de Pep Prieto

“El carrusel de les complicitats”, de Carme Torras

Qui són els nostres autors?

Silvia Broome

Silvia Broome

Silvia Broome és filòloga clàssica i historiadora, però es defineix com a llibretera, ofici al que es dedica des de fa uns quinze anys. És en aquest món dels llibres on millor es troba i, al mateix temps que devora metafòricament un volum darrere l’altre (o com a mínim ho intenta), aprofita per escriure articles a diferents mitjans com Descubrir la Historia, Papel en Blanco o Cuarto Poder.

Durant els darrers anys ha estat molt activa a xarxes socials, exposant el seu punt de vista sobre l’actualitat, el món editorial i la cultura en general. Alguns ja la coneixereu parlant de llibres a Twitter com a @silviabroome.

Li agraden les coses fosques.

Anna Carreras

Anna Carreras

Anna Carreras i Aubets (Barcelona, 1977) és filòloga, escriptora, traductora, correctora, crítica i articulista. Autora de les novel·les Camisa de foc (2008), Tot serà blanc (Premi Alexandre Ballester, 2008), Unes ales cap a on (2011), Ombres  franceses (2016), Fes-me la permanent (2016), Encén el llum (2017) i L’ull de l’escarabat (2019), ha traduït autors com Elena Ferrante, Paolo Cognetti o Carlo Collodi al català i ha participat en reculls com Assassins de Girona, Sangassa, Visions del Purgatori o Nosaltres les fusterianes. Treballa a El Punt Avui, El Nacional, Núvol i Bonart amb articles d’opinió i crítica literària. Ara ha acabat una nova novel·la negra: Halley 2042.

Víctor García Tur

Víctor García Tur

Víctor García Tur (Barcelona, 1981) és dissenyador. Va guanyar el premi Documenta amb un recull de contes, Twistanschauung (2009), i amb les novel·les Els ocells (2016) i Els romanents (2018) va obtenir els premis Marian Vayreda i Just M. Casero, respectivament, mentre que els relats d’El país dels cecs li han valgut el premi Mercè Rodoreda. Altres relats seus han estat inclosos en diverses antologies. En col·laboració amb Emily McBride, ha publicat Misanderstunding (New Niu Press, 2014) i Afterword (2015).

Andrea Jofre

Andrea Jofre

Andrea Jofre va néixer a Barcelona el 1983. És il·lustradora i violinista de formació, i professora de violí i orquestra de cambra al Centre d’Ensenyament Musical de Barcelona. Ha participat al programa “Una mà de contes” i ha impartit tallers de creació literària amb infants en el marc del Flic Festival i amb alumnes de secundària. Va guanyar el Premi Núvol de contes 2015 per “La final”.

Des de la seva creació ha col·laborat al magazín cultural Catorze.cat i actualment n’és redactora. Amb l’editorial Apostroph va participar a Contes de terror 3, de la col·lecció Tremola, amb el relat “Aniversari”.

Salvador Macip

Salvador Macip

Salvador Macip (Blanes, 1970) és metge, investigador i escriptor. Es va doctorar en Fisiologia Humana i Genètica molecular i actualment treballa a la Universitat de Leicester (Regne Unit), on dirigeix un grup de recerca sobre els mecanismes moleculars del càncer i l’envelliment i és professor del departament de Biologia Molecular i Cel·lular. Ha publicat una dotzena de llibres infantils, un recull de contes, nou assaigs, sis novel·les crossover i sis per adults. Va ser un dels membres fundadors de la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia i ha guanyat dos cops el Premi Ictineu a la millor obra fantàstica per la novel·la El rei del món i el conte “Plàstic”. Altres novel·les seves del mateix gènere son Mugrons de titani (amb Sebastià Roig, Premi Vall d’Albaida), Ullals (amb Sebastià Roig, Premi Joaquim Ruyra), Hipnofòbia (Premi Carlemany), Herba negra (amb Ricard Ruiz Garzón, Premi Ramon Muntaner) i el díptic Fills de la Setena Onada. Col·labora habitualment als mitjans fent divulgació científica.

Inés Macpherson

Inés Macpherson

Inés Macpherson va néixer a Barcelona el 1982. És llicenciada en Filosofia i des del 2010 treballa al món editorial com a lectora, correctora, redactora i traductora. Es dedica a la narració oral des del 2003, terreny on s’ha especialitzat en el conte literari i d’autor. Va col·laborar a Mataró Ràdio com a narradora durant cinc anys i va realitzar el cicle #NoExpliqueu a la llibreria Nollegiu durant el curs 2016-2017. Col·labora a La Vanguardia parlant de llibres.

És autora de la novel·la juvenil El secreto de Lucia Morke (La Galera, 2011) i d’una versió de la llegenda de Sant Jordi il·lustrada per la Pilarin Bayés: Santa Jordina (La Galera, 2017). També ha participat a dues antologies de contes amb l’editorial Otros Mundos: 20 relats de la fi del món (2012) i Somnis (2016).

La Inés va tenir la idea de fer Paper cremat, n’és l’editora i en serà la traductora al castellà.

Ramon Mas

Ramon Mas

Ramon Mas (Sant Julià de Vilatorta, 1982) és llicenciat en Filosofia i fundador de l’editorial Males Herbes, dedicada a la contracultura i les literatures de la imaginació. Ha publicat les novel·les Crònica d’un delicte menor (L’Albí, 2012), Afores (Edicions de 1984, 2017) i Estigmes (Edicions de 1984, 2019), així com el llibre de poemes Òsties (AdiA edicions, 2017). Té un grapat de contes escampats en diferents antologies, revistes i fanzines. Recentment ha fet la selecció i el pròleg del llibre Savis, bojos i difunts (El conte decadentista a Catalunya entre el 1895 i el 1930). També canta amb els grups de punkrock FP i Matagalls.

Jordi Masó

Jordi Masó

Jordi Masó Rahola (Granollers, 1967) és pianista i escriptor. És professor de piano a l’Escola Superior de Música de Catalunya i al Conservatori de Granollers. Ha gravat més de cinquanta discos —la majoria per a la discogràfica Naxos— i ha publicat els llibres de contes i microrelats Els reptes de Vladimir (2010, Témenos 2018), Catàleg de monstres (Marcòlic-Alpina, 2012), Les mil i una (Témenos, 2015), Polpa (Males Herbes, 2016), La biblioteca fantasma (Males Herbes, 2018) i la novel·la L’hivern a Corfú (Males Herbes, 2019).

Pep Prieto

Pep Prieto

Pep Prieto va néixer a Girona el 1976. És periodista, escriptor i crític de cinema català. Escriu regularment al Diari de Girona i al cultural digital en català La Llança. Parla de sèries de televisió a “El Món a RAC1” i al programa “Àrtic” de Betevé. Autor de les novel·les La disfressa de l’indigent (finalista del premi Just Manuel Casero), Mala premsa, Els Llunàtics (les tres amb Curbet Edicions), Carnada (Bridge), El mal pare (Llibres del Delicte) i del llibre de contes Castells Humans. També és autor de Poder absoluto, las 50 películas esenciales sobre política (Editorial UOC). Amb Apostroph ha publicat La teoria de l’imbècil (publicada anteriorment per Curbet Edicions) i ha participat al recull Contes de terror 3 amb el relat “El botó del pànic”.

Carme Torras

Carme Torras

Carme Torras compagina la direcció d’un grup de recerca a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC) amb la seva dedicació a l’escriptura literària i la promoció de l’ètica en l’aplicació de les noves tecnologies. És llicenciada en matemàtiques, doctora en informàtica i professora d’investigació del CSIC.

Ha publicat novel·les com La mutació sentimental (Pagès Editors, 2008) —premis Manuel de Pedrolo 2007 i Ictineu 2009— i Enxarxats (Males Herbes, 2017) —premi Ictineu 2018—. Alguns dels seus relats han estat recollits en antologies, com Alucinadas (Palabaristas, 2014; Sportula, 2015), Deu relats ecofuturistes (Males Herbes, 2016), i Poshumanas (Libros de la Ballena, 2018; Eolas Ediciones, 2020). “La vita e-terna” i “L’indigent” van obtenir el premi Ictineu al millor relat original en català el 2014 i 2017, respectivament, i han estat publicats en italià i anglès en l’edició bilingüe MeccanicaMente – Mechanical Mind (Future Fiction, 2017). És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF).

Les recompenses

A Verkami es pot adquirir molt més que el llibre Paper cremat; hem preparat diverses recompenses que incorporen tot un seguit de complements que les fan encara més atractives. Aquestes són les recompenses:

  • Ebook: 6€
    • Un arxiu EPUB, sense DRM. Compatible amb tots els dispositius de lectura, incloent mòbils, tauletes, e-readers i ordinadors.
    • El nom o el pseudònim apareixeran als crèdits.
Ebook
  • Llibre de paper: 14€
    • Un exemplar de paper de Paper cremat.
    • El nom o el pseudònim apareixeran als crèdits.
Llibre de paper
  • Llibre de paper + ebook: 16€
    • Un exemplar de paper de Paper cremat.
    • Un arxiu EPUB, sense DRM, de Paper cremat. Compatible amb tots els dispositius de lectura, incloent mòbils, tauletes, e-readers i ordinadors.
    • Incloure el nom del mecenes o el seu pseudònim als crèdits.
  • Llibre de paper (signat i dedicat pels autors) + Ebook: 18€
    • Un exemplar de paper de Paper cremat signat i dedicat per tots els autors.
    • Un arxiu EPUB, sense DRM, de Paper cremat. Compatible amb tots els dispositius de lectura, incloent mòbils, tauletes, e-readers i ordinadors.
    • Incloure el nom del mecenes o el seu pseudònim als crèdits.
  • Pack Tremola 1: Paper cremat + Contes per a les nits de lluna plena: 22€
    • Un exemplar de paper de Paper cremat.
    • Un exemplar de paper de Contes per a les nits de lluna plena (inclou audiollibre).
    • Un arxiu EPUB, sense DRM, de Paper cremat. Compatible amb tots els dispositius de lectura, incloent mòbils, tauletes, e-readers i ordinadors.
    • Incloure el nom del mecenes o el seu pseudònim als crèdits.
Paper cremat + Contes per a les nits de lluna plena
  • Pack Tremola 2: Paper cremat + Contes de terror 3: 24€
    • Un exemplar de paper de Paper cremat.
    • Un exemplar de paper de Contes de terror 3.
    • Un arxiu EPUB, sense DRM, de Paper cremat. Compatible amb tots els dispositius de lectura, incloent mòbils, tauletes, e-readers i ordinadors.
    • Incloure el nom del mecenes o el seu pseudònim als crèdits.
Paper cremat + Contes de terror 3
  • Pack Tremola Premium: Paper cremat + Tots els llibres de la col·lecció Tremola: 35€
    • Un exemplar de paper de Paper cremat.
    • Un exemplar de paper de Contes per a les nits de lluna plena (incloent el seu audiollibre).
    • Un exemplar de paper de Contes de terror 1.
    • Un exemplar de paper de Contes de terror 2.
    • Un exemplar de paper de Contes de terror 3.
    • Un arxiu EPUB, sense DRM, de Paper cremat. Compatible amb tots els dispositius de lectura, incloent mòbils, tauletes, e-readers i ordinadors.
    • Incloure el nom del mecenes o el seu pseudònim als crèdits.
Paper cremat + tota la col·lecció Tremola

Aquesta és la fitxa del llibre de paper:

  • Mides: 210 x 150 mm
  • Enquadernació: rústega cosida
  • Coberta: cartolina gràfica de 350 gr/m2
  • Tripa: paper de 90 gr/m2
  • Pàgines: 240
  • ISBN: 978-84-949900-6-9

La versió digital és en format EPUB, compatible amb tots els dispositius de lectura. Com que no té DRM es pot fer servir sense cap mena de complicació a les aplicacions més habituals als dispositius:

  • Ordinadors
  • Smartphones
  • Tauletes
  • E-readers

Com que Paper cremat forma part de la col·lecció Tremola de llibres de relats de terror d’Apostroph, hem pensat que seria una bona idea oferir-vos recompenses on apareguessin alguns o tots els títols.

Les recompenses on apareixen altres títols de la col·lecció Tremola permeten comprar aquests títols a un preu força més baix que el que trobarem a les llibreries. Aquesta és una oferta molt limitada per un motiu molt senzill: volem facilitar-vos que accediu a tots els títols de la col·lecció però també creiem que el paper del llibreter és fonamental. És per això que aquestes recompenses tenen un nombre limitat.

Aquí trobareu tota la informació dels títols de la col·lecció Tremola:

En total, comptant tots els llibres i incloent Paper cremat, la col·lecció Tremola ja recull 26 relats fantàstics, de por i terror, de 20 autores i autors diferents.

Aquest és l’enllaç a la campanya de Verkami: https://vkm.is/papercremat

L’exorcisme, d’Alexandra Cuadrat

Alexandra Cuadrat. Foto: Cesc Sales

El primer relat de Contes de terror 3 és de l’escriptora lleidatana Alexandra Cuadrat. En aquest relat l’Alexandra dona veu a Ramir Porcel, sacerdot i exorcista de la Cartoixa d’Escaladei. Heus aquí les primeres cinc pàgines:

Torrebesses, dia dels Difunts de 1462

A Déu, a qui si no, vaig agrair mil cops aquelles botes gruixudes. Cert que es clavaven al camí amarat de pluja —hi deixaven petjades profundes—, i el fang s’enganxava a les soles, però també és veritat que em van guardar de la humitat durant el viatge. Per sort, prop del meu destí, va parar de ploure. De tant en tant, però, encara podia sentir el retruny d’algun llamp llunyà. S’apropava l’hora en què el sol cauria implacable rere els xiprers que envolten el castell de Torrebesses, ara convertit en casa de descans del meu estimat monestir d’Escaladei. Allí em dirigia ahir a la tarda, cap aquell vell casal que corona el poble. L’aroma balsàmica dels arbres que voregen el camí reconfortava els meus pulmons ressecs. Tenia pressa. No podia arribar tard, però el pes del calçat em feia vell i lent, incapaç de servir Déu amb diligència. I aquí, en aquesta terra llunyana, el crepuscle arriba sigil·lós, com el mantell de la mort. De tant en tant, m’espantava algun corb quan s’ajocava entre les branques, escandalós, i aspergia espurnes d’aigua gelada sobre el meu rostre. La natura sempre em sobta.

La casulla, la capa i la pell de rabosa no eren suficients per vèncer el fred dels primers dies de novembre, però no ho notava. L’esforç de caminar hores de pendent constant em feia entrar en calor. Amb la destra menava el ruc de càrrega per aquells camins a penes esbossats pel pas freqüent dels pastors. L’animal encara em serà més útil en el camí de tornada, quan les baixades ben segur que em cruixiran els turmells. Pel trajecte d’anada vaig preferir caminar en els trams més plans, deixant al meu acompanyant tan sols el pes del maletí de gropa on portava l’estola morada, la creu, l’aigua, l’hisop i el ritual romà d’oracions.

Amb el darrer alè que li restava al dia, vaig travessar el portal del casalot que regnava sobre l’horitzó, retallat a contrallum. De l’ase se’n va ocupar Guerau, un jove convers que vestia hàbit però encara no havia pres els vots. Sense temps a perdre, dissolt en l’aura vermella del capvespre, em vaig dirigir cap a la capella amb grans gambades, alhora que les campanes de l’església planyien els més desventurats. Era el tercer cop que hi acudia en un mes i resava perquè fos el definitiu. Sota el símbol d’Escaladei gravat al sostre del santuari, al bell mig de la clau de volta, m’esperaven mitja dotzena de monjos cartoixans. Oraven davant l’altar, coberts amb la túnica blanca i el rostre ocult sota la caputxa. Com en les altres ocasions, el crit esmolat d’una òliba va assenyalar que començaven les hores greus.

Vaig substituir la meva capa per l’estola morada amb un gest decidit que va fer volar milers de gotes de pluja al voltant. Després, vaig prendre la creu, el llibre de rituals i l’aigua beneïda.
—Pensàvem que aquest cop no arribaríeu a temps, pare —em va reprotxar el vicari.
Ell és la primera autoritat a la casa i només depèn del prior del monestir d’Escaladei.
—No és gens fàcil arribar fins aquí —vaig respondre, potser menys humil del que devia.

El bleix sobtat de fra Bartolí de Nulles va forçar l’abandó de la conversa. Tots dos sabíem que s’iniciava una altra nit de pànic que només podria sufocar el primer raig de llum de l’albada.
—No tenim temps per a la confessió —vaig advertir.

Bartolí de Nulles, un frare que ja feia uns anys que gaudia de la sisena dècada de la seva vida, va estripar l’escapulari i es va deixar caure a terra. S’arrossegava com una serp i ens mostrava la llengua, libidinós. Res de nou respecte a les ocasions anteriors. En tot cas, potser hi vaig percebre un xic més de fúria.

La primera part del ritual consisteix a recitar la Lletania dels Sants. Això, sovint, enfurisma els éssers que habiten cossos que no són seus.
—Senyor, tingueu pietat de nosaltres.
—Crist, tingueu pietat de nosaltres —responien els monjos.
Bartolí de Nulles lluïa un somriure bavós i una brillantor hostil a la mirada.
—Calleu, putes! —va dir, llançant el seu alè pudent al rostre d’un novici que no s’havia allunyat tant com calia.

Jo continuava llegint el ritual romà:
—Crist, escolta’ns!
—Crist, escolta’ns! —recitaven els religiosos de memòria.
—No us seeeent! —Una riallada gelatinosa va surar al voltant del pou negre que tenia per boca el posseït.
—Lliura’ns de tot mal, de tot pecat, de la teva ira, de la mort sobtada, de l’assetjament del dimoni…

La veu d’una legió va emergir d’entre els llavis de Bartolí, supurant, agressiva:
—Ans arribi la llum, posaràs el meu cap en aquest sepulcre! —va cridar, mentre assenyalava un sarcòfag de pedra que contenia les restes del vell senyor de Torrebesses.
—Qui ets? —li vaig preguntar, com és norma.
—Som molts.
—En el nom de Déu, digues el teu nom!
—Abadon, el destructor.
—I qui t’acompanya?
—Heatscar, fill de la fúria i el dolor.
—En el nom de Crist, us ordeno que em digueu tots els vostres noms!

Llavors, un bram que només podia brollar d’una ànima condemnada va fer estremir els vidres de l’única finestra de la capella, en realitat una obertura de ventilació que dona a l’est. Era una veu trenada de mil gemecs, un so que si tingués color seria negre i faria olor de pou infecte, de gola putrefacta, i tindria el tacte d’un llimac. Bartolí de Nulles sofria convulsions al ritme d’una música estranya, de patrons ancestrals, que d’alguna manera aconseguia fer amb els espetecs de les seves articulacions. Crec, cric, crec. En fer un moviment impensable, va picar de cap contra el paviment de pedra. Els seus ulls mostraven, impúdica, l’escleròtica nua, sense iris.

Jo vaig continuar interrogant els esperits demoníacs sobre què havia portat aquell home de Déu a ser aferrat per les urpes del mal, però m’ignoraven sota l’aparença d’un home inconscient, d’un cos desmaiat. Em vaig apropar al posseït i li vaig posar la mà dreta damunt el cor. Tot just bategava. Els altres monjos van deixar de murmurar les oracions. Amb la mà esquerra, li vaig tancar els ulls mentre premia la creu de plata que formava part del ritual sobre el seu front.
—A mi, ministre de Déu, encara que indigne, et mano que m’obeeixis en tot.
Cap senyal.
—Tu, que ets el príncep dels sacrílegs… Tu, que ets el doctor dels heretges… Tu ets l’inventor de totes les obscenitats…

Recitava, gairebé de memòria, el ritual amb què pretenia foragitar els diables que havien importunat el germà Bartolí. Ara, aquell frare vell era una joguina lliurada a les mans de les forces de l’avern.
—Potser ja ha sortit… —va gosar suggerir el vicari—. Fa estona que no renega i sembla mort.

La seva veu sempre em commou. És gairebé música engabiada en un cos mal girbat. No és pel que diu, sinó el to, una melodia encisadora que sobta en un rostre tan anodí, gairebé vulgar.

El vaig fer callar amb un gest discret, sense apartar el crucifix del rostre del frare. Una lleu olor de socarrim es va passejar per tota la capella. Els dos monjos més joves, espantats, miraven els altres cercant una explicació i els vells es persignaven reconeixent en la ferum la petja de l’infern.

Bartolí va treure la llengua amb tanta llargada com li permetia la natura per provar de llepar-me la mà. Era rosada i lluïa amb una brillantor gairebé infantil, impúdica. I va obrir els ulls. Semblaven riallers, amb una guspira de foc, com la mirada que la febre posa a l’iris dels nens moribunds. Que Déu vulgui que no n’hagueu de veure mai cap.
—Senyor, tingueu pietat.
Vaig reprendre les oracions i els germans em responien amb més temor que fe.
—Crist, tingueu pietat.
Exit, Satana!

Una rialla enjogassada em va fer enrere. A la vista va restar el senyal que la creu havia imprès al front de Bartolí. Era una marca de foc, una cremada superficial envoltada d’un polsim similar al fum que pudia com els ous podrits.
Exit, Satana!

El vell Bartolí es va incorporar d’un bot, com ho faria un jovencell, i, amb les mans obertes, em va interpel·lar en un idioma que cap dels presents va saber reconèixer. Ara, la veu era de dona i emanava poder.

Continua a Contes de terror 3…

Podeu adquirir el vostre exemplar de Contes de terror 3 a la vostra llibreria de confiança o a la nostra botiga (amb despeses d’enviament incloses).