Testimonis de “El preu de ser mare”: Samanta Villar, mare de bessons

La reproducció assistida en general i la que fa servir òvuls de donants en particular té moltes facetes i no es pot ni s’ha de resumir de manera simple. El preu de ser mare, la investigació de la Júlia Bacardit està documentant casos de tota mena, recollint testimonis i experiències molt diferents. Anirem publicant els extractes d’alguns testimonis per il·lustrar la complexitat moral, econòmica i legal de la qüestió. Hem de tenir en compte, també, que la situació a Espanya no és com la d’altres països; per exemple, a Alemanya, Noruega y Suïssa la donació està prohibida pel risc d’explotació del cos de la dona; a Itàlia i a França no és permès donar cap quantitat de diners a les donants, més enllà de la cobertura de despeses que puguin acreditar. Altres països, com el Regne Unit, Holanda, Bèlgica o Nova Zelanda, no permeten que la donació sigui anònima i els nascuts d’òvuls de donants tenen dret, arribada la majoria d’edat i si ho volen, a conèixer el seu origen biològic. A Espanya no hi ha cap d’aquestes restriccions.

Avui coneixerem el cas de…

Samanta Villar, mare de bessons

La Samanta Villar és mare de bessons per ovodonació i periodista. Ha explicat la veritat als seus fills i està en contra de l’anonimat en les donacions.

Als fills se’ls ha d’explicar tot. Igual que els explico que van estar a la meva panxa els explico que van sortir per ovodonació. Tinc un conte d’una conilleta que no tenia llavors i una altra conilleta li va deixar les seves llavors. Els ho començo a explicar, que ens van deixar les llavors; el que no saben és que a la resta de les mares això no els passa. Un dia ho sabran.

A ells els agrada, conèixer els seus orígens […] De fet m’agradaria que la donació no fos anònima. Algun dia la llei canviarà. Això caurà pel seu propi pes, perquè conèixer els orígens és un dels drets inclosos a la Declaració Universal dels Drets Humans. El dia que calgui s’haurà de portar a tribunals i es guanyarà. No descarto lluitar per això, en el futur. Però esperaré que els meus fills siguin majors d’edat. Si a ells els interessa jo els ajudaré, trobo que estaria bé conèixer la donant, veure en què s’assemblen, ampliar la tribu —potser ni ens entendríem i no caldria que formés part de les nostres vides, però potser sí! Què hi podríem perdre? Ella no podria lamentar-se pels seus fills, perquè una cosa és la càrrega genètica i l’altra és tenir fills, tenir fills és una cosa que no té res a veure amb els gens i que va molt més enllà.

Aquest testimoni forma part de El preu de ser mare, llibre fruit de la investigació que Júlia Bacardit està duent a terme sobre la donació d’òvuls i la reproducció assistida. Si vols donar suport a la investigació de la Júlia, participa al nostre Verkami.

Testimonis de “El preu de ser mare”: Zaida, donant d’òvuls

La reproducció assistida en general i la que fa servir òvuls de donants en particular té moltes facetes i no es pot ni s’ha de resumir de manera simple. El preu de ser mare, la investigació de la Júlia Bacardit està documentant casos de tota mena, recollint testimonis i experiències molt diferents. Anirem publicant els extractes d’alguns testimonis per il·lustrar la complexitat moral, econòmica i legal de la qüestió. Hem de tenir en compte, també, que la situació a Espanya no és com la d’altres països; per exemple, a Alemanya, Noruega y Suïssa la donació està prohibida pel risc d’explotació del cos de la dona; a Itàlia i a França no és permès donar cap quantitat de diners a les donants, més enllà de la cobertura de despeses que puguin acreditar. Altres països, com el Regne Unit, Holanda, Bèlgica o Nova Zelanda, no permeten que la donació sigui anònima i els nascuts d’òvuls de donants tenen dret, arribada la majoria d’edat i si ho volen, a conèixer el seu origen biològic. A Espanya no hi ha cap d’aquestes restriccions.

Avui coneixerem el cas de…

Zaida, 28 anys, donant d’òvuls

La primera vegada tenia 18 anys. Quan vaig sortir de l’extracció no em deixaven agafar la moto, no volen que condueixis després de l’operació i l’anestèsia. Vaig sortir de la clínica i em va venir a buscar una amiga. Quan em va passar l’efecte de l’anestèsia vaig començar a notar malestar, com de regla, però no va ser gran cosa. El segon tractament va ser dur, i crec que és perquè era més gran: el dolor va ser més intens i la recuperació va ser més llarga. Aquesta segona vegada, a l’últim moment, els vaig dir que  no volia. Em van dir ‘et paguem un taxi’, però jo no em podia ni moure; em van amenaçar amb bones paraules, em deien ‘per contracte tens això i nosaltres tal dia necessitem fer-te l’extracció’. Em van dir que, passats dos mesos, si perdien els òvuls no em podien pagar res. Em van amenaçar amb educació, perquè tot són noies molt simpàtiques que fan de comercials. Primer t’informen, et diuen que no tens cap risc però et fan firmar un documents amb els riscos del procés; t’ho pinten com si el risc real fos de menys de l’1%. Una coneguda va morir arran de la donació d’òvuls: va tenir una hemorràgia interna. Un de cada mil casos, diuen. Era de Barcelona.

Aquest testimoni forma part de El preu de ser mare, llibre fruit de la investigació que Júlia Bacardit està duent a terme sobre la donació d’òvuls i la reproducció assistida. Si vols donar suport a la investigació de la Júlia, participa al nostre Verkami.

Testimonis de “El preu de ser mare”: Gema, 28 anys

La reproducció assistida en general i la que fa servir òvuls de donants en particular té moltes facetes i no es pot ni s’ha de resumir de manera simple. El preu de ser mare, la investigació de la Júlia Bacardit està documentant casos de tota mena, recollint testimonis i experiències molt diferents. Anirem publicant els extractes d’alguns testimonis per il·lustrar la complexitat moral, econòmica i legal de la qüestió. Hem de tenir en compte, també, que la situació a Espanya no és com la d’altres països; per exemple, a Alemanya, Noruega y Suïssa la donació està prohibida pel risc d’explotació del cos de la dona; a Itàlia i a França no és permès donar cap quantitat de diners a les donants, més enllà de la cobertura de despeses que puguin acreditar. Altres països, com el Regne Unit, Holanda, Bèlgica o Nova Zelanda, no permeten que la donació sigui anònima i els nascuts d’òvuls de donants tenen dret, arribada la majoria d’edat i si ho volen, a conèixer el seu origen biològic. A Espanya no hi ha cap d’aquestes restriccions.

Avui coneixerem el cas de…

Gema, 28 anys, donant

La Gema va ser donant d’òvuls als dinou anys i avui, als 28, és mare d’una criatura de pocs mesos.

Vaig donar als dinous anys. Abans havia intentat donar sang amb la meva cosina, i la primera vegada que vaig donar sang em vaig marejar i vaig passar-ho malament uns quants dies. Tot i així jo volia ajudar els altres […]. No m’importa que se sàpiga que soc donant. Algunes faccions i característiques que la criatura nascuda dels meus òvuls deu tenir són meves; però, si aquest nadó no l’he criat jo, no és el meu fill. Si no hagués pogut ser mare potser m’hauria quedat amb les ganes de ser-ho. Aquesta qüestió és una mica més íntima, però crec que si el teu cos no està preparat per reproduir-te potser no hauries de tenir fills. Les persones que recorren a la reproducció assistida tenen diners; jo també ho vaig fer una mica pels diners.

Aquest testimoni forma part de El preu de ser mare, llibre fruit de la investigació que Júlia Bacardit està duent a terme sobre la donació d’òvuls i la reproducció assistida. Si vols donar suport a la investigació de la Júlia, participa al nostre Verkami.

El precio de ser madre

El ensayo periodístico que muestra la realidad de la donación de óvulos y el proceso industrial que hay detrás. ¡Ya podéis participar en el Verkami!

El precio de ser madre es un ensayo periodístico que se adentra en la realidad de la donación de óvulos. Documenta el proceso de donación, el funcionamiento de las clínicas, el trasfondo económico y lucrativo, las presiones, el sufrimiento y las secuelas de las donantes, entre otros aspectos de interés. Escrito por la periodista Júlia Bacardit.

El precio de ser madre se edita en castellano y catalán. La versión en catalán se titula El preu de ser mare. Si lo quieres en catalán, clica en la opción català de la campanya.

Sinopsis

Desde 2009, los tratamientos de reproducción humana han crecido de manera exponencial en España. Esto se debe al retraso de la maternidad propio del capitalismo tardío en general, y a la crisis económica global de 2008 en particular. Pero la crisis y las formas de vida implícitas en este capitalismo no son el único motivo del auge de la reproducción asistida en España. Muchos de estos tratamientos requieren del uso de espermatozoides y óvulos donados y, a diferencia de lo que ocurre en la mayoría de los países de la Unión Europea, en España la donación es anónima.

El anonimato anima a muchas mujeres a donar óvulos a cambio de una recompensa de 1.200 euros, y el excedente provoca que muchas receptoras de toda Europa y también del Norte de África vengan a España a inseminarse. El máximo de criaturas nacidas de los óvulos de cada donante es seis, cifra que se debería controlar mediante un registro estatal y europeo que hace muchos años que está aprobado pero que no se ha creado todavía. En nuestro país, si acude a varias clínicas diferentes, una mujer puede dar tantas veces como quiera, ya sea por altruismo, por la recompensa económica o por ambos motivos.

Casi todas las clínicas de reproducción asistida son privadas. La puesta en marcha del registro no conviene a muchas de ellas, del mismo modo que a otras tampoco les convendría el cese del anonimato. Sin garantía de anonimato, las donantes se expondrían a que las criaturas nacidas de sus óvulos pudieran ponerse en contacto con ellas al alcanzar la mayoría de edad, como ocurre en otros países. El derecho a conocer los propios orígenes consta en la Declaración de los Derechos Humanos y en la Constitución Española, y las donaciones anónimas contradicen la legislación nacional e internacional.

Sin embargo, la ovodonación y los tratamientos de reproducción asistida son cada vez más frecuentes en una sociedad cada vez menos fértil que aplaza la maternidad tanto como puede. Estos tratamientos forman parte del presente y del futuro. La reproducción asistida permite que muchas mujeres que no pueden ser madres y lo desean, puedan serlo, pero la actividad del sector plantea muchos interrogantes que como sociedad debemos responder.

¿Qué hacemos con los más de 70.000 embriones congelados que hay solo en Cataluña? ¿Hay que seguir hablando de ovodonación o deberíamos hablar abiertamente de compra y venta de óvulos? ¿Cómo garantizamos que la donación sea justa y no una salida económica desesperada para chicas jóvenes y precarias que venden su fertilidad? ¿Hasta qué punto deberíamos poder manipular la genética de los hijos fruto de la reproducción asistida? ¿Cuáles son los riesgos reales de la exposición repetida al imprescindible tratamiento hormonal para llevar a cabo cualquier ciclo de donación? ¿Deberíamos replantearnos el imperativo de esta maternidad a cualquier precio o por el contrario debemos dar vía libre a los avances de un sector en auge?

Júlia Bacardit

Júlia Bacardit

Júlia Bacardit (Barcelona, 1991) es graduada en Humanidades y tiene un máster en periodismo literario. Se ha dedicado a la docencia y ha publicado artículos y reseñas de libros como freelance, casi siempre dentro del periodismo cultural. Ha publicado en El Desconcierto, en el Mal Salvaje, en Núvol, en La llança, en Nativa, en Nationalia, en Diari Públic, en la Directa y en otros medios. En la actualidad es jefa de prensa de la editorial Edicions de 1984 y sigue con su formación periodística.

Las recompensas

Las recompensas se basan en el libro El precio de ser madre pero incorporan otros complementos que lo hacen todavía más atractivo. Esta es la ficha del libro:

Medidas: 210 x 150 mm

Encuadernación: rústica cosida

Cubierta: cartulina gráfica de 350 gr/m2

Tripa: papel de 90 gr/m2

Páginas: 134 (aproximadamente, todavía seguimos trabajando en él)

Libro en papel de El precio de ser madre

La versión digital es en formato EPUB, compatible con todos los dispositivos de lectura. Al no tener DRM lo podréis usar sin complicaciones en las aplicaciones más habituales en vuestros dispositivos, ya sean ordenadores, smartphones, tabletas o e-readers.

En nuestro catálogo disponemos de tres títulos que complementan muy bien a El precio de ser madre. Con ellos hemos preparado recompensas interesantes. Uno de ellos es un ensayo periodístico de investigación; otro, una novela; el tercero, un ensayo sobre Barcelona que nos muestra por qué sufrimos la ciudad que sufrimos:

El precio de ser madre forma parte de Apostroph Assaig (Ensayo). En esta colección tenemos un título que encaja muy bien por distintos motivos. Se trata de L’explosió de Capità Arenas, del periodista Santiago Vilanova. Es un agudo y ágil ensayo periodístico que, a raíz del derrumbe de un edificio de viviendas que mató 18 personas, pone al descubierto una trama política, económica y mediática a finales del franquismo y en la Barcelona preolímpica, alrededor del gas natural. Este libro solo está disponible en catalán. Aquí podéis encontrar más información.

Otro libro que encaja muy bien con El precio de ser madre es la novela Sueño contigo, una pala y cloroformo, de Patricia Castro. La vida de Alexandra, una mujer de 25 años, millennial, obrera y en pleno descubrimiento de la bisexualidad, ha quedado destrozada por Júlia, la mujer por la que está dispuesta a darlo todo, a dejarlo todo, a serlo todo. Precariedad, feminismo, movimiento LGBTI, todo y más en el entorno urbano de Barcelona. Este libro está disponible en castellano. Aquí podéis encontrar más información.

El tercer título también forma parte de Apostroph Assaig (Ensayo) y es Pensar Barcelona, de Edgar Illas. Con el subtítulo Ideologies d’una ciutat global, este ensayo en catalán muestra los orígenes ideológicos y culturales de la Barcelona que sufrimos, con su gentrificación, precariedad, boom del turismo y las grandes desigualdades que todo esto ha comportado. Lo que se esconde tras las decisiones que, ya desde antes de los Juegos Olímpicos de 1992, sentaron las bases de lo que hoy vivimos. Este libro solo está disponible en catalán. Aquí podéis encontrar más información.

"El preu de ser mare", amb la resta de títols
El precio de ser madre, con el resto de títulos.

El preu de ser mare

Coberta de El preu de ser mare

L’assaig periodístic que mostra la realitat de la donació d’òvuls i el procés industrial que hi ha al darrera. Ja podeu participar al Verkami!

El preu de ser mare és un assaig periodístic que s’endinsa en la realitat de la donació d’òvuls. Documenta el procés de donació, el funcionament de les clíniques, el rerefons econòmic i lucratiu, les pressions, patiment i seqüeles de les donants, entre d’altres aspectes d’interès. Escrit per la periodista Júlia Bacardit.

El preu de ser mare el publiquem en català i en castellà, en aquest cas sota el títol El precio de ser madre. Si el vols en castellà clica l’opció castellano a la campanya.

Sinopsi

Els tractaments de reproducció humana han crescut de manera exponencial a Espanya del 2009 ençà. Això es deu al retard de la maternitat propi del capitalisme tardà en general i a la crisi econòmica global del 2008 en particular. Però la crisi i les formes de vida implícites d’aquest capitalisme no són l’únic motiu de l’auge de la reproducció assistida a Espanya. Molts dels tractaments de reproducció assistida requereixen l’ús d’espermatozoides i òvuls donats, i a diferència del que passa a la majoria de països de la Unió Europea, a Espanya la donació és anònima. L’anonimat anima moltes més dones a donar òvuls a canvi d’una recompensa d’aproximadament 1.200 euros, i l’excedent fa que moltes receptores d’arreu d’Europa i del Nord d’Àfrica viatgin a Espanya per inseminar-se. El màxim de criatures nascudes dels òvuls de cada donant és sis, xifra que s’hauria de controlar i fer constar mitjançant un registre estatal i europeu que fa molts anys que es va aprovar però que no s’ha arribat a crear mai. A casa nostra, si acudeix a clíniques diferents, una dona pot donar tantes vegades com vulgui ja sigui per altruisme, per la recompensa econòmica o una mica per totes dues coses.

Gairebé totes les clíniques de reproducció assistida són privades. La posada en marxa del registre no convé especialment a aquestes clíniques, de la mateixa manera que a algunes tampoc els convindria l’aixecament de l’anonimat de les donacions. Sense garantia d’anonimat, les donants s’exposarien a que les criatures nascudes dels seus òvuls poguessin contactar-les en arribar a la majoria d’edat, tal com passa a d’altres països. El dret a conèixer els propis orígens consta a la Declaració dels Drets Humans i a la Constitució Espanyola, i en aquest sentit les donacions anònimes contradiuen la legislació nacional i internacional.

L’ovodonació i els tractaments de reproducció assistida són cada cop més freqüents en una societat cada vegada menys fèrtil que ajorna tant com pot la maternitat. Són part del present i del futur. La reproducció assistida permet que moltes dones que no poden ser mares i que ho desitgen puguin ser-ho, però l’activitat del sector obre molts interrogants que ens hauríem de plantejar com a societat .

Què en fem dels més de 70.000 embrions congelats que hi ha només a Catalunya? Hem de seguir parlant d’ovodonació o hauríem de parlar obertament de compra i venda d’òvuls? Com ens assegurem que la donació sigui justa i no una sortida econòmica desesperada per noies joves i precàries que venen la seva fertilitat? Fins a quin punt hauríem de poder manipular la genètica dels fills fruit de la reproducció assistida? Quins són els riscos reals de l’exposició reiterada a la necessària hormonació per a fer possible qualsevol cicle de donació? Hauríem de replantejar-nos l’imperatiu d’aquesta maternitat a qualsevol preu o, per contra, hem de donar via lliure als avenços de la reproducció assistida?

Júlia Bacardit

Júlia Bacardit

Júlia Bacardit (Barcelona, 1991) és graduada en Humanitats i té un màster de periodisme literari. S’ha dedicat a la docència i ha publicat articles i ressenyes de llibres com a freelance, gairebé sempre dins del marc del periodisme cultural. Ha publicat a Núvol, a La llança, a Nativa, a Nationalia, a Diari Públic, a la Directa, a El Desconcierto i a el Mal Salvaje, entre d’altres. A l’actualitat és cap de premsa de l’editorial Edicions de 1984 i continua la seva formació periodística.

Les recompenses

Les recompenses es basen el el llibre El preu de ser mare però incorporen tot un seguit de complements que les fan encara més atractives. Aquesta és la fitxa del llibre en paper:

Mides: 210 x 150 mm

Enquadernació: rústega cosida

Coberta: cartulina gràfica de 350 gr/m2

Tripa: paper de 90 gr/m2

Pàgines: 134 (aproximadament, encara hi treballem)

Llibre en paper de El preu de ser mare

La versió digital és en format EPUB, compatible amb tots els dispositius de lectura. Com que no té DRM el podreu fer servir sense cap mena de complicació a les aplicacions més habituals als vostres dispositius, ja siguin ordinadors, smartphones, tauletes o e-readers.

Al nostre catàleg hi ha tres títols que complementen molt bé El preu de ser mare i amb els quals us hem preparat recompenses interessants. Un és un assaig periodístic d’investigació; un l’altre és una novel·la; el tercer, és un assaig sobre Barcelona que explica per què patim la ciutat que patim:

El preu de ser mare forma part d’Apostroph Assaig. En aquesta col·lecció hi tenim un títol que encaixa molt bé amb aquest llibre per diferents raons, es tracta de L’explosió de Capità Arenas, del periodista Santiago Vilanova. És un assaig periodístic punyent que, arrel de l’esfondrament d’un edifici de vivendes que va matar 18 persones, posa al descobert una trama política, econòmica i mediàtica a finals del franquisme i a la Barcelona preolímpica al voltant del gas natural. Aquest llibre només està disponible en català. Aquí hi podeu trobar més informació.

Un altre títol que també encaixa molt bé amb El preu de ser mare és una novel·la, Sueño contigo, una pala y cloroformo, de Patricia Castro. La vida d’Alexandra, una dona de 25 anys, millennial i obrera, ha quedat destrossada per la Júlia, la dona per la que està disposada a donar-ho tot, a deixar-ho tot, a ser-ho tot. Precarietat, feminisme, descobriment de la bisexualitat, tot i més a l’entorn urbà de Barcelona. Aquest llibre només està disponible en castellà. Aquí hi podeu trobar més informació.

El tercer títol també forma part d’Apostroph Assaig i és Pensar Barcelona, d’Edgar Illas. Amb el subtítol Ideologies d’una ciutat global, aquest assaig explica els orígens ideològics i culturals de la Barcelona que patim, amb la seva gentrificació, precarietat, boom del turisme i les grans desigualtats que tot això ha comportat. El que hi ha rere les decisions que, ja des d’abans dels Jocs Olímpics de 1992, van sentar les bases del que avui vivim. Aquest llibre només està disponible en castellà. Aquí hi podeu trobar més informació.

"El preu de ser mare", amb la resta de títols
El preu de ser mare, amb la resta de títols