Sant Jordi 2020 a Apostroph

Francesc Català Roca, 1953

#AdoptaUnaLlibreria + #SantJordiEtsTu

A Apostroph ens agrada el millor de cada casa. És per això que ens acollim a la campanya #AdoptaUnaLlibreria i a la de #SantJordiEtsTu. Això és el que ens agradaria que féssiu si voleu comprar algun dels nostres llibres:

– Si la vostra llibreria preferida en té, compreu els llibres a la seva botiga en línia.

– Si no en té però és a Libelista, compreu-lo allà.

– Si no teniu cap d’aquestes dues opcions, podeu accedir a la nostra botiga en línia. Als comentaris, indiqueu a quina llibreria voleu que destinem el 30% del PVP. L’ingressarem tan aviat com sigui possible. Si no indiqueu cap llibreria farem l’ingrés a una llibreria independent de la nostra elecció.

– Com que no volem posar ningú en perill, Apostroph no us enviarà el llibre immediatament, sinó quan les llibreries tornin a obrir. Sense cost. A casa vostra.

En qualsevol cas: si podeu, compreu a les botigues en línia de les llibreries o a Libelista. I, sempre que pugueu, trieu l’opció de rebre el llibre quan les llibreries tornin a obrir. Libelista i moltes llibreries us ofereixen aquesta possibilitat.

Els llibres, per Sant Jordi, els han de vendre els llibreters. Enguany, més que mai.

A casa nostra, la campanya #AdoptaUnaLlibreria l’encapçala l’editorial Comanegra, que s’ha inspirat en l’editorial italiana Eris. Hi ha un manifest, en italià, que ho explica.

La campanya #SantJordiEtsTu la impulsen un grup de llibreries catalanes. Aquí podreu trobar el seu manifest.

Nosaltres ens adherim a tots dos. Però no enviarem llibres fins que les llibreries tornin a obrir.

Apostroph canvia de rumb

L’editorial Apostroph canvia de rumb. Un any i mig després de fer-se’n càrrec, l’editor Bernat Ruiz Domènech decideix canviar la manera de treballar de la seva editorial aplicant algunes de les propostes que ja apuntava al seu llibre Desencadenats. Un nou mercat per al llibre independent publicat per Saldonar el 2019. Ho expliquem en aquesta carta oberta al sector:

Fer i vendre llibres no és fàcil. Els que fa dècades que s’hi dediquen ho saben millor que ningú perquè han passat d’un negoci difícil però possible a un negoci que, a voltes, ni és negoci ni és possible. Avui el llibre a Catalunya passa per més dificultats que mai i les solucions, com dic des de fa temps, han de ser estructurals; el problema és que una part important del sector —en el cas que ens ocupa, els petits editors— no té temps que arribin les solucions i ha de començar a fer canvis. Els petits llibreters independents i la immensa majoria d’autors també han de posar-hi molta imaginació; n’hi ha qui en diu autoexplotació. Sabem de què parlem, oi?

Fa un any i mig que vaig comprar Apostroph. Sabia que no seria fàcil i no ho és. Coneixia els problemes i ineficiències del sector, estava avisat. Tan sols m’ha sorprès una cosa: la fallida estructural és pitjor del que m’imaginava. Vist des de dins d’una petita editorial el panorama fa més por que des de fora. A mig termini la viabilitat de les petites editorials serà encara més precària. A llarg termini, si no hi fem res, veurem com un bon grapat dels segells que tant ens agraden hauran de tancar. Parlo de les editorials que poden pagar sous però també d’aquelles que, amb gran professionalitat, no costen diners a uns editors que viuen d’una altra feina.

No soc aquí per demanar diners públics, soc aquí per explicar-vos com treballarà Apostroph a partir d’ara. No inventarem (gairebé) res, aplicarem solucions pioneres, atrevides, que funcionen però que molt pocs editors —catalans i de la resta del món— han aplicat, solucions que volen constància i dedicació per funcionar.

El primer que farem serà desconnectar-nos del calendari sectorial més habitual. Per a nosaltres, a partir d’ara, tots els mesos de l’any seran (gairebé) iguals. No sacrificarem salut, diners ni qualitat a la cursa de Sant Jordi, una cursa on una editorial tant petita com la nostra no hi té res a pelar. És cert que la facturació de març i abril pot ser fabulosa però els llibreters i editors ja saben què pot passar els mesos següents. No volem que el nostre negoci sigui financer i hi ha escenaris que no desitgem. Volem viure de vendre llibres, no de moure llibres. Per tant: anirem presentant llibres —entre vuit i dotze, en funció de l’any— a mida que els anem enllestint. Si cauen en Sant Jordi, en la represa de tardor o en campanya de Nadal, també ens estarà bé, però el nostre objectiu prioritàri no serà arribar a aquestes fites.

Els que coneixen el negoci estan pensant que això potser és una bona idea però que també és suïcida. Si no féssim res més tindrien tota la raó. La única manera de poder-nos desconnectar del calendari és apropar-nos als nostres lectors, que és per a qui volem treballar. Per això començarem a treballar mitjançant el micromecenatge; a partir d’ara (gairebé) tots els llibres que publiquem comptaran amb una fase prèvia de micromecenatge —també conegut com a crowdfunding— en la que els finançarem total o parcialment i, sobretot, entrarem en contacte amb els nostres lectors. Els volem conèixer, establir amb ells una relació de confiança, saber qui són i què volen. L’actual dinàmica de treball editorial ho fa gairebé impossible més enllà del contacte puntual a fires i presentacions. El micromecenatge, més que una manera d’obtenir finançament, és una manera de fer coses amb aquells a qui pot interessar el que fem. Una manera de fer coses junts.

No deixarem de treballar amb distribuïdors ni amb llibreters, especialment amb llibreters independents que també entenen que les coses s’han de fer d’una altra manera. Com que el micromecenatge té un component important de venda directa i sabem que això els inquieta, els llibreters que col·laborin amb nosaltres participaran dels guanys que nosaltres obtinguem per aquest canal. De quina manera? Durant la nostra primera campanya de micromecenatge d’aquesta nova etapa n’explicarem els detalls.

Els autors també poden veure amb recel el micromecenatge, poden pensar que és poc professional, fins i tot poc seriós; fa temps que editorials independents treballen així de manera més o menys habitual. Molts autors agraeixen el micromecenatge perquè els permet, si ho desitgen, entrar en contacte amb els lectors en un moment molt poc habitual, abans que el llibre arribi a les llibreries. Nosaltres creiem i de fet sabem que també és una manera de millorar els seus ingressos més enllà del 10% per cada exemplar de paper venut. A mida que anem progressant en aquesta nova manera de treballar anirem definint com podem millorar els seus ingressos però el nostre compromís és clar i ferm: com millor funcioni una campanya de micromecenatge més guanyarà l’autor del llibre.

Aquesta nova etapa de l’editorial Apostroph començarà amb la campanya de micromecenatge de Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury, que publicarem en homenatge pel centenari del naixement de l’escriptor nordamericà de ciència ficció. El 10 de febrer activarem la campanya a Verkami.

Aquest és el resum del camí que volem fer a partir d’ara, un camí que no és pas recte ni previsible i que ens exigirà força capacitat d’adaptació; un camí que tots hem de fer per poder continuar fent i venent llibres que algú vulgui llegir.

Bernat Ruiz Domènech