Testimonis de “El preu de ser mare”: Zaida, donant d’òvuls

La reproducció assistida en general i la que fa servir òvuls de donants en particular té moltes facetes i no es pot ni s’ha de resumir de manera simple. El preu de ser mare, la investigació de la Júlia Bacardit està documentant casos de tota mena, recollint testimonis i experiències molt diferents. Anirem publicant els extractes d’alguns testimonis per il·lustrar la complexitat moral, econòmica i legal de la qüestió. Hem de tenir en compte, també, que la situació a Espanya no és com la d’altres països; per exemple, a Alemanya, Noruega y Suïssa la donació està prohibida pel risc d’explotació del cos de la dona; a Itàlia i a França no és permès donar cap quantitat de diners a les donants, més enllà de la cobertura de despeses que puguin acreditar. Altres països, com el Regne Unit, Holanda, Bèlgica o Nova Zelanda, no permeten que la donació sigui anònima i els nascuts d’òvuls de donants tenen dret, arribada la majoria d’edat i si ho volen, a conèixer el seu origen biològic. A Espanya no hi ha cap d’aquestes restriccions.

Avui coneixerem el cas de…

Zaida, 28 anys, donant d’òvuls

La primera vegada tenia 18 anys. Quan vaig sortir de l’extracció no em deixaven agafar la moto, no volen que condueixis després de l’operació i l’anestèsia. Vaig sortir de la clínica i em va venir a buscar una amiga. Quan em va passar l’efecte de l’anestèsia vaig començar a notar malestar, com de regla, però no va ser gran cosa. El segon tractament va ser dur, i crec que és perquè era més gran: el dolor va ser més intens i la recuperació va ser més llarga. Aquesta segona vegada, a l’últim moment, els vaig dir que  no volia. Em van dir ‘et paguem un taxi’, però jo no em podia ni moure; em van amenaçar amb bones paraules, em deien ‘per contracte tens això i nosaltres tal dia necessitem fer-te l’extracció’. Em van dir que, passats dos mesos, si perdien els òvuls no em podien pagar res. Em van amenaçar amb educació, perquè tot són noies molt simpàtiques que fan de comercials. Primer t’informen, et diuen que no tens cap risc però et fan firmar un documents amb els riscos del procés; t’ho pinten com si el risc real fos de menys de l’1%. Una coneguda va morir arran de la donació d’òvuls: va tenir una hemorràgia interna. Un de cada mil casos, diuen. Era de Barcelona.

Aquest testimoni forma part de El preu de ser mare, llibre fruit de la investigació que Júlia Bacardit està duent a terme sobre la donació d’òvuls i la reproducció assistida. Si vols donar suport a la investigació de la Júlia, participa al nostre Verkami.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s