El preu de ser mare

Coberta de El preu de ser mare

L’assaig periodístic que mostra la realitat de la donació d’òvuls i el procés industrial que hi ha al darrera. Ja podeu participar al Verkami!

El preu de ser mare és un assaig periodístic que s’endinsa en la realitat de la donació d’òvuls. Documenta el procés de donació, el funcionament de les clíniques, el rerefons econòmic i lucratiu, les pressions, patiment i seqüeles de les donants, entre d’altres aspectes d’interès. Escrit per la periodista Júlia Bacardit.

El preu de ser mare el publiquem en català i en castellà, en aquest cas sota el títol El precio de ser madre. Si el vols en castellà clica l’opció castellano a la campanya.

Sinopsi

Els tractaments de reproducció humana han crescut de manera exponencial a Espanya del 2009 ençà. Això es deu al retard de la maternitat propi del capitalisme tardà en general i a la crisi econòmica global del 2008 en particular. Però la crisi i les formes de vida implícites d’aquest capitalisme no són l’únic motiu de l’auge de la reproducció assistida a Espanya. Molts dels tractaments de reproducció assistida requereixen l’ús d’espermatozoides i òvuls donats, i a diferència del que passa a la majoria de països de la Unió Europea, a Espanya la donació és anònima. L’anonimat anima moltes més dones a donar òvuls a canvi d’una recompensa d’aproximadament 1.200 euros, i l’excedent fa que moltes receptores d’arreu d’Europa i del Nord d’Àfrica viatgin a Espanya per inseminar-se. El màxim de criatures nascudes dels òvuls de cada donant és sis, xifra que s’hauria de controlar i fer constar mitjançant un registre estatal i europeu que fa molts anys que es va aprovar però que no s’ha arribat a crear mai. A casa nostra, si acudeix a clíniques diferents, una dona pot donar tantes vegades com vulgui ja sigui per altruisme, per la recompensa econòmica o una mica per totes dues coses.

Gairebé totes les clíniques de reproducció assistida són privades. La posada en marxa del registre no convé especialment a aquestes clíniques, de la mateixa manera que a algunes tampoc els convindria l’aixecament de l’anonimat de les donacions. Sense garantia d’anonimat, les donants s’exposarien a que les criatures nascudes dels seus òvuls poguessin contactar-les en arribar a la majoria d’edat, tal com passa a d’altres països. El dret a conèixer els propis orígens consta a la Declaració dels Drets Humans i a la Constitució Espanyola, i en aquest sentit les donacions anònimes contradiuen la legislació nacional i internacional.

L’ovodonació i els tractaments de reproducció assistida són cada cop més freqüents en una societat cada vegada menys fèrtil que ajorna tant com pot la maternitat. Són part del present i del futur. La reproducció assistida permet que moltes dones que no poden ser mares i que ho desitgen puguin ser-ho, però l’activitat del sector obre molts interrogants que ens hauríem de plantejar com a societat .

Què en fem dels més de 70.000 embrions congelats que hi ha només a Catalunya? Hem de seguir parlant d’ovodonació o hauríem de parlar obertament de compra i venda d’òvuls? Com ens assegurem que la donació sigui justa i no una sortida econòmica desesperada per noies joves i precàries que venen la seva fertilitat? Fins a quin punt hauríem de poder manipular la genètica dels fills fruit de la reproducció assistida? Quins són els riscos reals de l’exposició reiterada a la necessària hormonació per a fer possible qualsevol cicle de donació? Hauríem de replantejar-nos l’imperatiu d’aquesta maternitat a qualsevol preu o, per contra, hem de donar via lliure als avenços de la reproducció assistida?

Júlia Bacardit

Júlia Bacardit

Júlia Bacardit (Barcelona, 1991) és graduada en Humanitats i té un màster de periodisme literari. S’ha dedicat a la docència i ha publicat articles i ressenyes de llibres com a freelance, gairebé sempre dins del marc del periodisme cultural. Ha publicat a Núvol, a La llança, a Nativa, a Nationalia, a Diari Públic, a la Directa, a El Desconcierto i a el Mal Salvaje, entre d’altres. A l’actualitat és cap de premsa de l’editorial Edicions de 1984 i continua la seva formació periodística.

Les recompenses

Les recompenses es basen el el llibre El preu de ser mare però incorporen tot un seguit de complements que les fan encara més atractives. Aquesta és la fitxa del llibre en paper:

Mides: 210 x 150 mm

Enquadernació: rústega cosida

Coberta: cartulina gràfica de 350 gr/m2

Tripa: paper de 90 gr/m2

Pàgines: 134 (aproximadament, encara hi treballem)

Llibre en paper de El preu de ser mare

La versió digital és en format EPUB, compatible amb tots els dispositius de lectura. Com que no té DRM el podreu fer servir sense cap mena de complicació a les aplicacions més habituals als vostres dispositius, ja siguin ordinadors, smartphones, tauletes o e-readers.

Al nostre catàleg hi ha tres títols que complementen molt bé El preu de ser mare i amb els quals us hem preparat recompenses interessants. Un és un assaig periodístic d’investigació; un l’altre és una novel·la; el tercer, és un assaig sobre Barcelona que explica per què patim la ciutat que patim:

El preu de ser mare forma part d’Apostroph Assaig. En aquesta col·lecció hi tenim un títol que encaixa molt bé amb aquest llibre per diferents raons, es tracta de L’explosió de Capità Arenas, del periodista Santiago Vilanova. És un assaig periodístic punyent que, arrel de l’esfondrament d’un edifici de vivendes que va matar 18 persones, posa al descobert una trama política, econòmica i mediàtica a finals del franquisme i a la Barcelona preolímpica al voltant del gas natural. Aquest llibre només està disponible en català. Aquí hi podeu trobar més informació.

Un altre títol que també encaixa molt bé amb El preu de ser mare és una novel·la, Sueño contigo, una pala y cloroformo, de Patricia Castro. La vida d’Alexandra, una dona de 25 anys, millennial i obrera, ha quedat destrossada per la Júlia, la dona per la que està disposada a donar-ho tot, a deixar-ho tot, a ser-ho tot. Precarietat, feminisme, descobriment de la bisexualitat, tot i més a l’entorn urbà de Barcelona. Aquest llibre només està disponible en castellà. Aquí hi podeu trobar més informació.

El tercer títol també forma part d’Apostroph Assaig i és Pensar Barcelona, d’Edgar Illas. Amb el subtítol Ideologies d’una ciutat global, aquest assaig explica els orígens ideològics i culturals de la Barcelona que patim, amb la seva gentrificació, precarietat, boom del turisme i les grans desigualtats que tot això ha comportat. El que hi ha rere les decisions que, ja des d’abans dels Jocs Olímpics de 1992, van sentar les bases del que avui vivim. Aquest llibre només està disponible en castellà. Aquí hi podeu trobar més informació.

"El preu de ser mare", amb la resta de títols
El preu de ser mare, amb la resta de títols

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s