#EscriptoresPaperCremat: Carme Torras

Hem demanat als autors de Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury que ens facin cinc cèntims sobre qui són, com han enfocat el seu relat i què representa Bradbury per a ells.

Qui és la Carme Torras?

Carme Torras (www.iri.upc.edu/people/torras) compagina la direcció d’un grup de recerca en robòtica assistencial a l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC) amb la seva dedicació a l’escriptura literària i la promoció de l’ètica en l’aplicació de les noves tecnologies. És llicenciada en matemàtiques, doctora en informàtica i professora d’investigació del CSIC.

Ha publicat novel·les com La mutació sentimental (Pagès Editors, 2008) —premis Manuel de Pedrolo 2007 i Ictineu 2009— i Enxarxats (Males Herbes, 2017) —premi Ictineu 2018—. Alguns dels seus relats han estat recollits en antologies, com Alucinadas (Palabaristas, 2014; Sportula, 2015), Deu relats ecofuturistes (Males Herbes, 2016), i Poshumanas (Libros de la Ballena, 2018; Eolas Ediciones, 2020). La vita e-terna i L’indigent van obtenir el premi Ictineu al millor relat original en català el 2014 i 2017, respectivament, i han estat publicats en italià i anglès en l’edició bilingüe MeccanicaMente – Mechanical Mind (Future Fiction, 2017). És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i de la Societat Catalana de Ciència-Ficció i Fantasia (SCCFF).

Com ha enfocat el seu relat?

Endinsar-se en un relat de Bradbury és trobar i gaudir d’una complicitat més enllà del temps i l’espai, trobar ben descrites sensacions i pensaments que no hauríem sabut verbalitzar i que ell ens posa davant dels ulls com si res. El carrusel de les complicitats és la meva manera de retre-li homenatge. Soc incapaç de copiar-li l’estil, però sí que he gaudit recreant alguns dels seus personatges, situacions i dèries, fent-los viatjar en el temps i dialogar fora del temps. Qui hagi llegit “El so d’un tro” i “La fira de les tenebres”, ja m’ho sabrà dir; i qui no, espero que després de pujar al carrusel, corri a llegir-los!

L’aproximació de Carme Torras a Ray Bradbury

El meu pare era molt aficionat a la ciència ficció i, durant les vacances escolars, em passava novel·les de Jules Verne i relats de H.G. Wells; més endavant, quan estudiava als Estats Units, vaig llegir a Clarke, a Asimov… però va ser Bradbury qui més em va impressionar per la seva inesgotable i absolutament imprevisible imaginació, les seves metàfores surrealistes i alhora tan fidels a la realitat; encara ara em continua deixant bocabadada cada vegada que el rellegeixo. I el seu estil… em veig capaç d’imitar més o menys la manera d’escriure d’Asimov, però en cap cas la de Bradbury, una barreja impossible d’exuberància i precisió de bisturí.

El carrusel de les complicitats, el relat de Carme Torras, el podreu trobar a Paper cremat. 10 contes per a 100 anys de Ray Bradbury. Participeu a la campanya de Verkami, col·laboreu a fer-lo possible i gaudiu dels avantatges pels participants de la campanya!

https://www.verkami.com/papercremat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s